Categories
Publicacions

L’orgull més gran

Per celebrar el dia de l’alliberament LGTBIAQ+, l’equip d’Oh My Goig vam fer un podcast especial per reunir persones del col·lectiu de diferents generacions perquè compartissin les seves experiències. Em vaig encarregar del guió d’aquest capítol especial que va reunir la Isabel Franc, l’Eloi Biosca i la Laura Vilar a la banda de més de 60 i la Kim Hernández, el Lans Urban i l’Anna Arribas a la banda de menys de 25. El podcast s’emmarca dins la campanya L’orgull més gran de la Generalitat de Catalunya.

El capítol especial es va emetre a Betevé el 28 de juny i es pot escoltar a Spotify i veure a YouTube.

Aquí podeu trobar els capítols anteriors del podcast d’Oh My Goig, els de la cinquena temporada de la sèrie.

Categories
Anàlisi Publicacions

Només ens en sortirem juntes

“De seguida se’ns va plantejar una necessitat bastant urgent, que teníem companys i companyes que es quedaven sense feina i necessitarien una col·laboració”. Així rememora Anna Moreno, activista pel dret a l’habitatge a la plataforma Raval Rebel, l’inici del confinament per la pandèmia de la Covid. “Com vam poder, vam començar a muntar una xarxa de suport mutu que aplegués gent del Raval i del Gòtic per cobrir les necessitats que el confinament no permetia resoldre, perquè parlem d’una població que no té una feina fixa, que en molts casos no tenen papers, i per tant ni tan sols podien anar a serveis socials a demanar aquesta ajuda”, critica. “Llavors ho vam haver de muntar entre les veïnes i els veïns que ràpidament vam trobar que aquí hi havia un forat que calia cobrir com fos”. La plataforma Vecines en Red repartia aliments dos cops per setmana, un al Gòtic i un al Raval, però la demanda era imparable. Moreno explica que el telèfon que van habilitar per la xarxa va arribar a rebre més de 100 trucades al dia.

A Ciutat Meridiana, Mirta Manzetti presideix l’associació La Indomable, que acompanya infants i famílies del barri, i amb l’inici del confinament va trobar fonamental el grup de WhatsApp compartit amb les famílies. “Hi vam estar donant informació, afecte, i preguntant quines eren les necessitats, i vam acabar fent un suport no només emocional, sinó també d’alimentació”, recorda. “Va començar a sortir la gent que no podia treballar, o que no tenia ingressos, o que estava en un procés de desnonament… van emergir coses que la gent no ens havia explicat abans per vergonya”.

Article sobre Memòries de la pandèmia escrit amb Jordi Mir Garcia a Nació Digital.

Categories
Anàlisi Publicacions

Què estem aprenent de la pandèmia?

“No hem de tornar a la normalitat, ni la nova normalitat ha de ser la d’abans”, sentencia José Manuel López, president de l’Associació de veïns i veïnes del barri del Maresme, un any després del confinament. Amb l’experiència de la pandèmia de la Covid-19, assegura que “hem après que ens hem d’organitzar millor, que hem de ser més solidaris, i que hem de viure l’espai urbà d’una altra manera, s’ha de dissenyar d’una altra manera”. “Hem descobert que als nostres habitatges no s’hi pot viure, ho hem vist quan ens han fet viure confinats, perquè abans anàvem a treballar i hi tornàvem per dormir, i per això amb 50 metres quadrats ja n’hi havia prou”, assenyala l’activista veïnal, que reivindica espais verds i de trobada a la zona del 22@. “Ja que a casa no pots estar, almenys hem de poder sortir fora i viure espais de carrer, que és una cosa que ens falta a Barcelona, perquè és una ciutat que si la mires des de dalt, és tot asfalt”.

Per Joana Bregolat, activista ecologista de Fridays for Future, el confinament ha estat el moment de la seva vida en què més s’ha adonat de la seva classe social, justament per “adonar-me que visc en una casa petita i que els meus pares havien de currar perquè si deixaven de currar, havíem de marxar d’allà”. Però més enllà de la vivència personal, assegura que “si no escoltem quines són aquelles coses que fins ara no funcionen i que ens estan dificultant i precaritzant la vida, difícilment podrem arribar a unes solucions o a un horitzó més il·lusionant del que tenim ara mateix”. “Hem d’aprendre que som interdependents, ecodependents i vulnerables; necessitem altres persones, necessitem un entorn sa on relacionar-nos, i acceptar que vindran més pandèmies i mil coses més i que no passa res per ser vulnerables”, reivindica. “Si ens adaptem a les necessitats i als recursos que hi ha, possiblement trobarem solucions més reals i més a llarg termini que qualsevol pegat”.

Article sobre Memòries de la pandèmia escrit amb Jordi Mir Garcia a Nació Digital.

Categories
Anàlisi Publicacions

Per què hem arribat a patir aquesta pandèmia?

“Jo he vist un nombre no menyspreable de persones que han estat acomiadades per haver acumulat dos [confinaments per] contactes estrets”, apunta la metgessa. “Qui viu en condicions domiciliàries més precàries, conviu amb més persones, té més probabilitats de passar quarantenes per contacte estret, i si, a més a més, resulta que a la feina per complir la quarantena el fan fora, això el que fa és que la gent no les compleixi”. “No garantir que no hi hagi represàlies per part de les feines, no posar les condicions perquè la gent pugui complir amb el que s’ha de fer, és empitjorar les possibilitats de controlar la pandèmia”, conclou.

El testimoni de Nani Vall-llosera forma part del projecte Memòries de la pandèmia, i serà una de les ponents del diàleg que tindrà lloc el pròxim dimarts a les 18 h a l’antiga presó Model, en què ens preguntarem “Com hem arribat a patir una pandèmia?”, posant atenció a les seves causes mèdiques, però també ecològiques i socials, per entendre no només l’origen de la Covid, sinó també perquè hem viscut la pandèmia com l’hem viscut, i sobretot què podem canviar per evitar tornar a patir allò que hem patit. Són inevitables les pandèmies? Es poden evitar? Podem preparar-nos per respondre millor a les seves conseqüències?

Article sobre Memòries de la pandèmia escrit amb Jordi Mir Garcia a Nació Digital.

Categories
Anàlisi Publicacions

Com recordarem la pandèmia?

Ariadna Gálvez és professora d’història a l’Institut Escola Trinitat Nova i el 2020, durant el confinament, entre tota la feina que comportava treballar des de casa per acompanyar l’alumnat i les famílies, moltes en situacions molt difícils, va començar un diari. No tant narrant els fets, però com una forma d’expressar les seves emocions, potser de forma més artística que amb paraules. Ens ho explicava el febrer del 2021, i quan li vam preguntar per què ho feia, ens deia que “hi havia un punt de pensar que era un moment que s’havia de testimoniar d’alguna forma”.

Quan va acabar aquell curs, explica que “els deures d’estiu dels nens era que creessin una font històrica, els hi demanava com explicarien el confinament”, i, quan van poder tornar a l’escola al setembre, aquesta idea seguia present: “Em diuen que fem les fotos sense mascareta, però jo els hi dic que no, que les fem amb mascareta, perquè d’aquí a uns anys això serà una font històrica que ens explicarà com eren les classes en aquest moment, com les vivíem”.

Aquest és el primer d’una sèrie d’articles escrits amb Jordi Mir Garcia per contribuir a l’anàlisi i la reflexió en paral·lel al cicle de diàlegs del projecte Memòries de la pandèmia.

Article sobre Memòries de la pandèmia a Nació Digital.

Categories
Publicacions

Eric Klinenberg: «Inventar la biblioteca en una societat com l’actual seria massa radical»

Eric Klinenberg a Barcelona. Foto: Miguel López Mallach.

L’estiu del 1995, Chicago (els EUA) va patir una onada de calor que va provocar moltes morts a la ciutat. Poc després, el sociòleg Eric Klinenberg (Chicago, 1970) va decidir esbrinar perquè hi havia hagut més morts en algunes zones que en altres de la ciutat. Les diferències de classe eren una explicació, però no l’única. Des de llavors, treballa al voltant d’allò que va trobar que havia servit per reduir les possibilitats de perdre la vida en aquella onada de calor: disposar de bones infraestructures socials. A Palacios del pueblo (Capitán Swing), explica per què aquestes infraestructures són fonamentals per construir una societat més igualitària.

Entrevista a Eric Klinenberg a la Directa.

Categories
Anàlisi Publicacions

Trencadissa, pernils robats i el problema de fer bola dels conflictes

Conflictes com els que han tingut lloc aquesta Mercè, i sobretot la de l’any passat, segurament tinguin a veure amb molts malestars. Com assenyala Douglas McLeod en un article sobre la cobertura de protestes: “Cremar un cotxe de policia pot no semblar comprensible quan es veu fora d’un context més ampli. La violència és el resultat de la frustració que prové de sentir-se ignorat. Prové de problemes persistents com el racisme, la desigualtat i el tracte injust”.

Mentre ens deixem emportar per segons quines espirals informatives, estem deixant altres temes de banda. Fishman, al seu estudi sobre l’onada de crims contra la gent gran, constata que el tipus d’incidents a què els i les periodistes tenen accés de forma constant i diària estan relacionats amb “delictes de carrer”, però no hi ha una autoritat que proveeixi informació diària sobre infrahabitatge, malnutrició o corrupció política. I això té conseqüències, conclou: “Si rebessin la mateixa publicitat massiva que les onades de crims, canviarien la noció predominant de ‘crim seriós’ a la nostra societat”. I potser podríem posar menys el focus en la trencadissa i més en les múltiples desigualtats i violències que travessen tantes vides.

Anàlisi sobre la cobertura dels incidents al carrer durant les festes de la Mercè a Mèdia.cat.

Categories
Publicacions

Gracia Trujillo: «La normalitat es fa servir per justificar jerarquies i desigualtats»

Tot i que el terme ‘queer’ és cada dia més present en mitjans i discursos, encara hi ha molta gent que no el sap desxifrar. La sociòloga i activista feminista queer Gracia Trujillo (1972) ha publicat El feminismo queer es para todo el mundo (Catarata) justament per oferir-nos un mapa que ens ajudi a entendre la genealogia i el plantejament dels activismes i teories queers. L’autora, professora de la Universitat Complutense de Madrid i especialista en l’educació, acaba el llibre amb algunes propostes per una pedagogia queer, i aprofitem per preguntar-li com s’imagina un periodisme queer.

Gracia Trujillo

Entrevista a Gracia Trujillo a Mèdia.cat

Categories
Converses Publicacions

Florir als marges del present: conversa amb Samantha Hudson

A la inauguració de l’edició d’aquest any de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC), sota el lema «Sota el present hi ha sempre el futur», he pogut conversar amb la Samantha Hudson sobre el nostre present, en què cal resistir els atacs de la reacció i construir un futur millor, més just i més divertit.

Ara la conversa també ha estat recollida a Crític amb el títol «Ser una noia amb penis t’exposa a tot tipus de vexacions i violències explícites», i aquí la podeu veure sencera:

Categories
Publicacions

Los inquilinos de Nueva York impulsan una regulación de los alquileres para acabar con los desahucios “informales”

Durant el viatge per presentar La PAH: Manual de uso als Estats Units vam conèixer diverses persones implicades en la lluita pel dret a l’habitatge a la ciutat de Nova York, que en aquell moment estaven totalment immerses en la campanya per tirar endavant la llei de Good Cause Eviction (explicada per Jeff Seal en un vídeo magistral i divertit), que buscava evitar els desnonaments sense «causa justificada». A partir de les persones amb qui vaig entrar en contacte en aquell moment, vaig escriure un reportatge sobre el tema per elDiario.es.

Manifestarse ante la sede del gobierno del estado de Nueva York no es tarea fácil. Mientras la mayor parte de la población del estado se encuentra en la ciudad del mismo nombre, el Capitolio y la sede del gobierno se encuentran en Albany, a unos 240 quilómetros de la Gran Manzana. A pesar de eso, centenares de personas se desplazaron hasta ahí el pasado 17 de mayo desde varios puntos del estado para reclamar a sus representantes que voten a favor de la ley de regulación de alquileres que plantea la plataforma Housing Justice for All (Justicia Habitacional para Todos y Todas), la ley del “desahucio con causa justificada”. Este martes un grupo de activistas irrumpió en la cámara para exigir una respuesta al problema de la vivienda antes que se acabe el periodo legislativo este jueves. Según algunas encuestas, la propuesta cuenta con el apoyo del 69% de los votantes del estado, pero el liderazgo del partido Demócrata no tiene previsto aprobar el texto presentado por su senadora Julia Salazar.

En ambas ocasiones, ahí estaba Andrea Shapiro, del Met Council on Housing, una entidad que trabaja para organizar y acompañar inquilinos en distintos puntos de la ciudad, y junto con otras organizaciones —la mayoría de carácter más local, de barrio—, forman parte de la plataforma Housing Justice for All. Desde Nueva York, celebra el éxito de la manifestación del pasado 17 en Albany, la más importante que han organizado desde el inicio de la pandemia, asegura. “Había gente que vino desde las principales ciudades del estado y eso que, por ejemplo, Buffalo está a seis horas de la capital; es increíble poder contar con gente dispuesta a tomar un bus a las cuatro de la mañana para ir a protestar”, celebra.

Reportatge complet a elDiario.es.