Categoria: Publicacions

“No hem de tornar a la normalitat, ni la nova normalitat ha de ser la d’abans”, sentencia José Manuel López, president de l’Associació de veïns i veïnes del barri del Maresme, un any després del confinament. Amb l’experiència de la pandèmia de la Covid-19, assegura que “hem après que ens hem d’organitzar millor, que hem de ser més solidaris, i que hem de viure l’espai urbà d’una altra manera, s’ha de dissenyar d’una altra manera”. “Hem descobert que als nostres habitatges no s’hi pot viure, ho hem vist quan ens han fet viure confinats, perquè abans anàvem a treballar i hi tornàvem per dormir, i per això amb 50 metres quadrats ja n’hi havia prou”, assenyala l’activista veïnal, que reivindica espais verds i de trobada a la zona del 22@. “Ja que a casa no pots estar, almenys hem de poder sortir fora i viure espais de carrer, que és una cosa que ens falta a Barcelona, perquè és una ciutat que si la mires des de dalt, és tot asfalt”.

Per Joana Bregolat, activista ecologista de Fridays for Future, el confinament ha estat el moment de la seva vida en què més s’ha adonat de la seva classe social, justament per “adonar-me que visc en una casa petita i que els meus pares havien de currar perquè si deixaven de currar, havíem de marxar d’allà”. Però més enllà de la vivència personal, assegura que “si no escoltem quines són aquelles coses que fins ara no funcionen i que ens estan dificultant i precaritzant la vida, difícilment podrem arribar a unes solucions o a un horitzó més il·lusionant del que tenim ara mateix”. “Hem d’aprendre que som interdependents, ecodependents i vulnerables; necessitem altres persones, necessitem un entorn sa on relacionar-nos, i acceptar que vindran més pandèmies i mil coses més i que no passa res per ser vulnerables”, reivindica. “Si ens adaptem a les necessitats i als recursos que hi ha, possiblement trobarem solucions més reals i més a llarg termini que qualsevol pegat”.

Article sobre Memòries de la pandèmia escrit amb Jordi Mir Garcia a Nació Digital.

Ariadna Gálvez és professora d’història a l’Institut Escola Trinitat Nova i el 2020, durant el confinament, entre tota la feina que comportava treballar des de casa per acompanyar l’alumnat i les famílies, moltes en situacions molt difícils, va començar un diari. No tant narrant els fets, però com una forma d’expressar les seves emocions, potser de forma més artística que amb paraules. Ens ho explicava el febrer del 2021, i quan li vam preguntar per què ho feia, ens deia que “hi havia un punt de pensar que era un moment que s’havia de testimoniar d’alguna forma”.

Quan va acabar aquell curs, explica que “els deures d’estiu dels nens era que creessin una font històrica, els hi demanava com explicarien el confinament”, i, quan van poder tornar a l’escola al setembre, aquesta idea seguia present: “Em diuen que fem les fotos sense mascareta, però jo els hi dic que no, que les fem amb mascareta, perquè d’aquí a uns anys això serà una font històrica que ens explicarà com eren les classes en aquest moment, com les vivíem”.

Aquest és el primer d’una sèrie d’articles escrits amb Jordi Mir Garcia per contribuir a l’anàlisi i la reflexió en paral·lel al cicle de diàlegs del projecte Memòries de la pandèmia.

Article sobre Memòries de la pandèmia a Nació Digital.