Categories
Publicacions

Armand de Fluvià: hacer y contar la historia de la liberación homosexual

La mort d’Armand de Fluvià, pioner lluitador per l’alliberament gai, entre moltes altres coses, em va remetre a les entrevistes realitzades amb ell, tant pel documental El Fil Rosa com a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, com a les hores passades a l’Arxiu Nacional de Catalunya indagant entre tots els documents que va vetllar per preservar.

La última vez que tuve la oportunidad de entrevistar a Armand de Fluvià, el año pasado, su memoria ya era frágil. Sin embargo, seguía recitando como una epopeya los grandes hitos del movimiento por la liberación homosexual. En la conversación grabada para el Archivo Histórico de la Ciudad de Barcelona, lamentaba no acordarse de cosas. “Ya me falla la memoria, la suerte es que tengo un diario que va desde las primeras cosas que sé desde que nací, por lo que me contaron, hasta hoy, que lo continúo”. Los estaba digitalizando, y quedarán depositados, con todo su archivo y su biblioteca en el Archivo Nacional de Catalunya. “Cumpliré 92 años, y tengo que ir preparando estas cosas, porque si no, después los que vivan harán lo que les dé la gana, aunque sé que mi esposo se cuidará de esto”.

Consultar el fondo del movimiento gay depositado por Armand en el archivo es una experiencia emocionante. La carta enviada a los obispos en 1970, el primer boletín de AGHOIS de 1972, las actas de las reuniones del FAGC, publicaciones de temática homosexual de todo el mundo… “A mí no me gusta destruir, me gusta conservar, y gracias a conservar estas cosas podemos escribir la historia”, reivindicaba. Su preocupación por esa historia no se limitaba a su archivo personal y los de las organizaciones en qué participó. Hace pocas semanas, descubrí que cuando falleció Patricio Peñalver, activista gay y vecinal del barrio de Ca n’Oriach de Sabadell, Armand se encargó de recuperar sus papeles para depositarlos también en el archivo. Se empeñó en qué tuviéramos un fondo completísimo para que nadie pueda negar nuestra historia.

Obituari d’Armand de Fluvià a elDiario.es.

Categories
Publicacions

La deuda pendiente con Silvia Reyes y la generación de mujeres trans que se atrevieron a ser libres en el franquismo

Davant la notícia de la mort de la Silvia Reyes, vaig voler escriure sobre ella, sobre la seva lluita, i sobre els deutes pendents de que vaig tenir consciència quan vam estar parlant per fer-li una entrevista pel projecte de memòries LGTBIQA+ de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona:

A las mujeres trans de esta generación nunca les gustó hacerse las víctimas. Habiéndose ganado la vida en la noche, el espectáculo o el trabajo sexual, además de supervivientes, han sido divas. Sin embargo, el hecho de estar limitadas a esos trabajos fuera del mercado formal —y en los que se premia la juventud— acarrea consecuencias hasta nuestros días.

Mujeres con trayectorias como la de Silvia viven hoy con una pensión no contributiva de menos de 500 euros. Las más afortunadas han podido tirar adelante porque en su momento ganaron lo suficiente como para comprarse un piso y no tener que enfrentar hoy el salvaje de alquiler.

Obituari de Silvia Reyes a elDiario.es.

Categories
Publicacions

Bàrbara Ramajo: «El moviment feminista ha estat un dels armaris més grans i còmodes per les lesbianes»

Bàrbara Ramajo (1964) fa molts anys que milita en espais feministes i de lesbianes, i també teoritzant. Forma part del col·lectiu Bollos en Teoria i és doctora en Gènere, Diferència i Alteritat, amb una tesi que ha donat lloc al llibre El fantasma lesbiano (Bellaterra, 2023). El text parteix d’una genealogia del pensament lesbianofeminista per acabar desgranant les “violències fantasmes” que operen a la vista de tothom. Amb motiu del dia de la visibilitat lèsbica, conversem amb ella per esbrinar com es persegueix el fantasma lesbià.

Bàrbara Ramajo

Entrevista a Bàrbara Ramajo a la Directa.

Categories
Converses

Preservar les memòries LGTBIQ+

Per presentar al públic el projecte Memòria LGTBIQ+, un projecte de memòria oral que he estat desenvolupant a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, hem organitzat una taula rodona per debatre sobre els reptes en la preservació de les memòries LGTBIQ+ amb persones que hi treballen des de diferents espais:

Categories
Converses Publicacions

Disidencias de barrio

En el segon capítol de El Megáfono, Disidencias de barrio, hem convidat el José Antonio Martínez Vicario, que és vicepresident de l’Associació de Veïns i Veïnes de Torre Baró i també impulsor de la llibreria Acció Perifèrica, un espai transfeminista i LGTBIAQ pels barris de Nou Barris.

En aquest capítol, gravat en plena onada de calor, també tenim un àudio de Gil Hortal d’End Fossil, un moviment juvenil contra els combustibles fòssils, que ens dona algunes pistes per afrontar les temperatures extremes des d’una perspectiva de justícia social.

Podeu seguir El Megáfono descarregant l’app de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona, i també a Spotify.

Categories
Publicacions

L’orgull més gran

Per celebrar el dia de l’alliberament LGTBIAQ+, l’equip d’Oh My Goig vam fer un podcast especial per reunir persones del col·lectiu de diferents generacions perquè compartissin les seves experiències. Em vaig encarregar del guió d’aquest capítol especial que va reunir la Isabel Franc, l’Eloi Biosca i la Laura Vilar a la banda de més de 60 i la Kim Hernández, el Lans Urban i l’Anna Arribas a la banda de menys de 25. El podcast s’emmarca dins la campanya L’orgull més gran de la Generalitat de Catalunya.

El capítol especial es va emetre a Betevé el 28 de juny i es pot escoltar a Spotify i veure a YouTube.

Aquí podeu trobar els capítols anteriors del podcast d’Oh My Goig, els de la cinquena temporada de la sèrie.

Categories
Publicacions

Gracia Trujillo: «La normalitat es fa servir per justificar jerarquies i desigualtats»

Tot i que el terme ‘queer’ és cada dia més present en mitjans i discursos, encara hi ha molta gent que no el sap desxifrar. La sociòloga i activista feminista queer Gracia Trujillo (1972) ha publicat El feminismo queer es para todo el mundo (Catarata) justament per oferir-nos un mapa que ens ajudi a entendre la genealogia i el plantejament dels activismes i teories queers. L’autora, professora de la Universitat Complutense de Madrid i especialista en l’educació, acaba el llibre amb algunes propostes per una pedagogia queer, i aprofitem per preguntar-li com s’imagina un periodisme queer.

Gracia Trujillo

Entrevista a Gracia Trujillo a Mèdia.cat

Categories
Converses Publicacions

Florir als marges del present: conversa amb Samantha Hudson

A la inauguració de l’edició d’aquest any de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC), sota el lema «Sota el present hi ha sempre el futur», he pogut conversar amb la Samantha Hudson sobre el nostre present, en què cal resistir els atacs de la reacció i construir un futur millor, més just i més divertit.

Ara la conversa també ha estat recollida a Crític amb el títol «Ser una noia amb penis t’exposa a tot tipus de vexacions i violències explícites», i aquí la podeu veure sencera:

Categories
Anàlisi Publicacions

Anar a l’arrel per combatre el terror

En l’assassinat homòfob de Samuel Luiz, al periodisme no li correspon jutjar, però sí posar el focus en les estructures que sostenen i perpetuen les violències en la nostra societat. Posar l’accent en les causes profundes de les violències potser ens ajuda a reconèixer-nos com a subjectes de dret, i no viure amb por als espais que també són nostres.

Pensar que l’homofòbia és una violència que es pateix només pel fet de ser homosexual és ignorar una part del problema. La norma cisheterosexual va molt més enllà d’amb qui et fiques al llit. Per viure segons la norma, també has d’expressar el teu gènere d’una manera determinada, i no n’hi ha prou a ser un home o una dona segons t’ho hagin assignat en néixer; cal ser un home “masculí” o una dona “femenina”. Ser marica no és ficar-se al llit amb altres homes, perquè a molts, als patis de les escoles, ens deien mariques molt abans que tinguéssim consciència de què és el sexe.

Potser els assassins del Samuel no havien sortit amb l’objectiu d’apallissar homosexuals. Potser l’haurien pres amb qualsevol. Però el fet és que a la nostra societat hi ha cossos que són més vulnerables a la violència. Els “mascles alfa” saben molt bé que la poden prendre contra els cossos mariques; se senten forts i legitimats per fer-ho. I això, qui hagi sigut marica al pati d’una escola també ho deu saber. Com més t’allunyes de l’ideal d’home blanc, cisheterosexual, de classe alta i amb capacitats normatives, més estàs exposat o exposada a la violència.

Anàlisi sobre el tractament de l’assassinat de Samuel Luiz Muñiz a l’Anuari Mèdia.cat

Categories
Converses

Instrumentalitzar la por per atiar l’odi: conversa amb Jean Wyllys

Dins del cicle Argumenta BCN, organitzat a diversos centre cívics de la ciutat, modero tres sessions sobre «La por de l’altre». La primera ha partit de l’experiència de Jean Wyllys com a activista i diputat al Brasil i també de la seva recerca. El vam convidar a parlar sobre com l’extrema dreta instrumentalitza la por de l’altre —la LGTBIfòbia, el racisme, el masclisme, el classisme…— per als seus objectius polítics, sobre com fer-hi front i generar discursos alternatius.