Categories
Anàlisi Publicacions

Anar a l’arrel per combatre el terror

En l’assassinat homòfob de Samuel Luiz, al periodisme no li correspon jutjar, però sí posar el focus en les estructures que sostenen i perpetuen les violències en la nostra societat. Posar l’accent en les causes profundes de les violències potser ens ajuda a reconèixer-nos com a subjectes de dret, i no viure amb por als espais que també són nostres.

Pensar que l’homofòbia és una violència que es pateix només pel fet de ser homosexual és ignorar una part del problema. La norma cisheterosexual va molt més enllà d’amb qui et fiques al llit. Per viure segons la norma, també has d’expressar el teu gènere d’una manera determinada, i no n’hi ha prou a ser un home o una dona segons t’ho hagin assignat en néixer; cal ser un home “masculí” o una dona “femenina”. Ser marica no és ficar-se al llit amb altres homes, perquè a molts, als patis de les escoles, ens deien mariques molt abans que tinguéssim consciència de què és el sexe.

Potser els assassins del Samuel no havien sortit amb l’objectiu d’apallissar homosexuals. Potser l’haurien pres amb qualsevol. Però el fet és que a la nostra societat hi ha cossos que són més vulnerables a la violència. Els “mascles alfa” saben molt bé que la poden prendre contra els cossos mariques; se senten forts i legitimats per fer-ho. I això, qui hagi sigut marica al pati d’una escola també ho deu saber. Com més t’allunyes de l’ideal d’home blanc, cisheterosexual, de classe alta i amb capacitats normatives, més estàs exposat o exposada a la violència.

Anàlisi sobre el tractament de l’assassinat de Samuel Luiz Muñiz a l’Anuari Mèdia.cat

Categories
Esdeveniments

Instrumentalitzar la por per atiar l’odi: conversa amb Jean Wyllys

Dins del cicle Argumenta BCN, organitzat a diversos centre cívics de la ciutat, modero tres sessions sobre «La por de l’altre». La primera ha partit de l’experiència de Jean Wyllys com a activista i diputat al Brasil i també de la seva recerca. El vam convidar a parlar sobre com l’extrema dreta instrumentalitza la por de l’altre —la LGTBIfòbia, el racisme, el masclisme, el classisme…— per als seus objectius polítics, sobre com fer-hi front i generar discursos alternatius.

Categories
Lectures

Redistribució i reconeixement, apunts d’una lectura de Nancy Fraser

Hi ha un debat recurrent en les esquerres sobre quin és l’espai que han d’ocupar les polítiques que sovint s’anomenen identitàries i quin aquelles vinculades exclusivament a la classe social. A més de ser un tema recurrent, sovint es planteja amb simplificacions i fal·làcies que fan difícil tenir un debat fonamentat sobre una qüestió que és molt rellevant. Per això recullo aquí alguns apunts d’una lectura que em sembla útil per pensar-hi: ¿Reconocimiento o redistribución? Un debate entre marxismo y feminismo, un llibre editat en castellà per Traficantes de Sueños —i que es pot descarregar al seu web— que recopila una polèmica entre Nancy Fraser i Judith Butler, dues filòsofes feministes dels Estats Units.

Nancy Fraser va publicar un primer article el 1995 a la New Left Review sota el títol «¿De la redistribución al reconocimiento? Dilemas de la justicia en la era “postsocialista”», que va ser recollit després com a primer capítol del seu llibre Justice Interruptus, publicat el 1997. Aquell any, Butler va publicar a la NLR un article que responia al de Fraser sota el títol «El marxismo y lo meramente cultural», que encara va tenir una resposta de la primera autora: «Heterosexismo, falta de reconocimiento y capitalismo: Una respuesta a Judith Butler». Aquests són els tres textos que recull el llibre, amb pròleg de Montserrat Galcerán. Aquí em centro sobretot en resumir les tesis de Fraser, al voltant de les quals gira la polèmica.

A l’article del 1995, Nancy Fraser expressa la seva preocupació perquè considera que cada cop predominen més les reivindicacions basades en la identitat i en canvi aquelles basades en la redistribució es troben en retrocés. El que planteja l’autora, és la necessitat de desenvolupar una teoria crítica del reconeixement que promogui una política cultural de la diferència que sigui coherent amb una política social de la igualtat.

La seva proposta parteix d’una distinció —que remarca que és purament analítica, ja que en realitat estan constantment entrecreuades— entre la injustícia socioeconòmica, que requereix polítiques de redistribució, i la injustícia cultural o simbòlica, que requereix polítiques de reconeixement. Ho explica així:

Categories
Publicacions

Març Llinàs: «Falta representació de persones trans que agafen el metro, que van al súper i ja està, res espectacular»

En Març Llinàs (Palma, 1994) és guionista, humorista i formador en matèria de gènere. Acostuma a explicar de seguida que és trans, i el febrer del 2020 va començar un podcast en què durant un any va narrar mes rere mes les seves experiències i reflexions després d’haver començat a prendre hormones, Mòbil, cartera, claus, “l’únic podcast on la veu del presentador canvia a cada episodi”. Actualment fa una secció setmanal a Els experts d’iCat, i en aquesta entrevista parla amb Mèdia.cat sobre la representació de la realitat trans als mitjans de comunicació i als productes audiovisuals.

Entrevista a Març Llinàs publicada a Mèdia.cat.

Categories
Publicacions

Oh My Goig: El podcast

Durant la tercera i la quarta temporada d’Oh My Goig! La sèrie (una producció de Camille Zonca per Betevé) vaig ser guionista de no-ficció, recollint els debats del grup de joves (el comitè de joves expertes) que assessoren la creació del guió. A la cinquena temporada, però, han anat més enllà i, a més de l’assessorament, han fet un podcast en què parlaven sobre alguns dels temes principals de cada capítol amb alguna convidada. La meva feina aquest cop ha estat acompanyar les joves del comitè en aquest procés, i aquest ha estat el resultat:

  • 05×01: Amistats, les persones preferides, amb Berta Cascante i Laura Solé: YouTube | Spotify
  • 05×02: Les persones trans… fan coses!, amb Freyja Palau: YouTube | Spotify
  • 05×03: Violència a les xarxes i activisme de sofà, amb Carla Vall i Duran: YouTube | Spotify
  • 05×04: I tu… d’on ets?, amb Jing Zhu: YouTube | Spotify
  • 05×05: Jo a la teva edat ja treballava, amb Francina Gorina, la Queency: YouTube | Spotify
  • 05×06: La dissidència del cos, amb Eloi Martín: YouTube | Spotify
  • 05×07: Cobrar a canvi de sexe, amb Xavi Tallón: YouTube | Spotify
  • 05×08: Em peta el cap, amb Irene Moulas: YouTube | Spotify
Categories
Publicacions

La lluita LGTB en la dècada dels 70 a Barcelona

L’octubre del 2019, amb l’Adrià Rodríguez Castelló, vam participar amb una comunicació sobre el moviment LGTB de Barcelona en el segon congrés Les Altres Protagonistes de la Transició: Mobilitzacions Socials i Esquerra Radical. La nostra aportació seguia la recerca iniciada amb el documental El Fil Rosa i explorava la formació del moviment des del final de la dictadura, el difícil encaix de la diversitat més enllà del fet gai i l’atzucac que va representar la legalització del col·lectiu.

Ara la Fundació Salvador Seguí i el Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID) – UAB han publicat les actes del congrés, que es poden consultar en format pdf aquí, i a continuació reprodueixo el text de la nostra comunicació (en pdf aquí).