Categories
Publicacions

Eric Klinenberg: «Inventar la biblioteca en una societat com l’actual seria massa radical»

Eric Klinenberg a Barcelona. Foto: Miguel López Mallach.

L’estiu del 1995, Chicago (els EUA) va patir una onada de calor que va provocar moltes morts a la ciutat. Poc després, el sociòleg Eric Klinenberg (Chicago, 1970) va decidir esbrinar perquè hi havia hagut més morts en algunes zones que en altres de la ciutat. Les diferències de classe eren una explicació, però no l’única. Des de llavors, treballa al voltant d’allò que va trobar que havia servit per reduir les possibilitats de perdre la vida en aquella onada de calor: disposar de bones infraestructures socials. A Palacios del pueblo (Capitán Swing), explica per què aquestes infraestructures són fonamentals per construir una societat més igualitària.

Entrevista a Eric Klinenberg a la Directa.

Categories
Anàlisi Publicacions

Trencadissa, pernils robats i el problema de fer bola dels conflictes

Conflictes com els que han tingut lloc aquesta Mercè, i sobretot la de l’any passat, segurament tinguin a veure amb molts malestars. Com assenyala Douglas McLeod en un article sobre la cobertura de protestes: “Cremar un cotxe de policia pot no semblar comprensible quan es veu fora d’un context més ampli. La violència és el resultat de la frustració que prové de sentir-se ignorat. Prové de problemes persistents com el racisme, la desigualtat i el tracte injust”.

Mentre ens deixem emportar per segons quines espirals informatives, estem deixant altres temes de banda. Fishman, al seu estudi sobre l’onada de crims contra la gent gran, constata que el tipus d’incidents a què els i les periodistes tenen accés de forma constant i diària estan relacionats amb “delictes de carrer”, però no hi ha una autoritat que proveeixi informació diària sobre infrahabitatge, malnutrició o corrupció política. I això té conseqüències, conclou: “Si rebessin la mateixa publicitat massiva que les onades de crims, canviarien la noció predominant de ‘crim seriós’ a la nostra societat”. I potser podríem posar menys el focus en la trencadissa i més en les múltiples desigualtats i violències que travessen tantes vides.

Anàlisi sobre la cobertura dels incidents al carrer durant les festes de la Mercè a Mèdia.cat.

Categories
Publicacions

Gracia Trujillo: «La normalitat es fa servir per justificar jerarquies i desigualtats»

Tot i que el terme ‘queer’ és cada dia més present en mitjans i discursos, encara hi ha molta gent que no el sap desxifrar. La sociòloga i activista feminista queer Gracia Trujillo (1972) ha publicat El feminismo queer es para todo el mundo (Catarata) justament per oferir-nos un mapa que ens ajudi a entendre la genealogia i el plantejament dels activismes i teories queers. L’autora, professora de la Universitat Complutense de Madrid i especialista en l’educació, acaba el llibre amb algunes propostes per una pedagogia queer, i aprofitem per preguntar-li com s’imagina un periodisme queer.

Gracia Trujillo

Entrevista a Gracia Trujillo a Mèdia.cat

Categories
Esdeveniments Publicacions

Florir als marges del present: conversa amb Samantha Hudson

A la inauguració de l’edició d’aquest any de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC), sota el lema «Sota el present hi ha sempre el futur», he pogut conversar amb la Samantha Hudson sobre el nostre present, en què cal resistir els atacs de la reacció i construir un futur millor, més just i més divertit.

Ara la conversa també ha estat recollida a Crític amb el títol «Ser una noia amb penis t’exposa a tot tipus de vexacions i violències explícites», i aquí la podeu veure sencera:

Categories
Publicacions

Efraín Foglia i l’internet

Disponible a Spotify | Google Podcasts | Apple Podcasts | iVoox | YouTube

Categories
Publicacions

Brigitte Vasallo i la classe

Disponible a Spotify | Google Podcasts | Apple Podcasts | iVoox | YouTube

Categories
Anàlisi Publicacions

Anar a l’arrel per combatre el terror

En l’assassinat homòfob de Samuel Luiz, al periodisme no li correspon jutjar, però sí posar el focus en les estructures que sostenen i perpetuen les violències en la nostra societat. Posar l’accent en les causes profundes de les violències potser ens ajuda a reconèixer-nos com a subjectes de dret, i no viure amb por als espais que també són nostres.

Pensar que l’homofòbia és una violència que es pateix només pel fet de ser homosexual és ignorar una part del problema. La norma cisheterosexual va molt més enllà d’amb qui et fiques al llit. Per viure segons la norma, també has d’expressar el teu gènere d’una manera determinada, i no n’hi ha prou a ser un home o una dona segons t’ho hagin assignat en néixer; cal ser un home “masculí” o una dona “femenina”. Ser marica no és ficar-se al llit amb altres homes, perquè a molts, als patis de les escoles, ens deien mariques molt abans que tinguéssim consciència de què és el sexe.

Potser els assassins del Samuel no havien sortit amb l’objectiu d’apallissar homosexuals. Potser l’haurien pres amb qualsevol. Però el fet és que a la nostra societat hi ha cossos que són més vulnerables a la violència. Els “mascles alfa” saben molt bé que la poden prendre contra els cossos mariques; se senten forts i legitimats per fer-ho. I això, qui hagi sigut marica al pati d’una escola també ho deu saber. Com més t’allunyes de l’ideal d’home blanc, cisheterosexual, de classe alta i amb capacitats normatives, més estàs exposat o exposada a la violència.

Anàlisi sobre el tractament de l’assassinat de Samuel Luiz Muñiz a l’Anuari Mèdia.cat

Categories
Publicacions

Iñaki Garcia i les aliances

Disponible a Spotify | Google Podcasts | Apple Podcasts | iVoox | YouTube

Categories
Anàlisi Publicacions

Que ve el llop! L’alarma per la desinformació i el dividend del mentider

Una reflexió sobre les conseqüències de la pèrdua de confiança en tot allò que llegim i veiem als mitjans de comunicació, publicada al blog CCCB Lab.

Hi ha un conte tradicional que parla d’un jove pastor que, per riure, enganya la gent del seu poble cridant que ve el llop. La moral de la història és que el pastor perd la credibilitat i, quan ve de veritat, ningú acudeix a ajudar-lo i el llop ataca les seves ovelles. Potser és un exemple clàssic de «fake news», tot i que les conseqüències de la desinformació en els nostres temps tenen poc a veure amb que surti perdent el mentider.

El terme «fake news», tot i que s’havia fet servir abans, es posa de moda després de les eleccions presidencials del 2016 als Estats Units. Amb la voluntat de cercar explicacions a la victòria de Donald Trump, moltes veus assenyalen la difusió de «notícies falses» a través de les xarxes socials. El terme es va disparar a les cerques de Google entre aquelles eleccions i el febrer del 2017. Va arribar a nous cims al gener del 2018, quan Trump va presentar els seus Fake News Awards contra els mitjans que no li eren afins, a l’octubre del mateix any, amb l’èxit de Jair Bolsonaro a les eleccions brasileres, i finalment el març del 2020 enmig de la pandèmia de la covid-19.

Les «fake news» s’han convertit en tema predominant sobre política i sobre comunicació, fins al punt d’esdevenir un pànic moral, segons planteja Matt Carlson. Un pànic moral, diu Carlson seguint Stanley Cohen, té lloc quan una condició, episodi, persona o grups de persones passen a ser definits com una amenaça als valors i interessos de la societat. Aquesta amenaces poden ser reals o no, però el que interessa als dos investigadors és com es construeix el pànic al seu voltant.

També es pot llegir en castellà i en anglès.

Categories
Publicacions

Irene Sabaté i l’habitatge

Disponible a: Spotify | Google Podcasts | Apple Podcasts | iVoox | YouTube