Categories
Anàlisi Publicacions

Trencadissa, pernils robats i el problema de fer bola dels conflictes

Conflictes com els que han tingut lloc aquesta Mercè, i sobretot la de l’any passat, segurament tinguin a veure amb molts malestars. Com assenyala Douglas McLeod en un article sobre la cobertura de protestes: “Cremar un cotxe de policia pot no semblar comprensible quan es veu fora d’un context més ampli. La violència és el resultat de la frustració que prové de sentir-se ignorat. Prové de problemes persistents com el racisme, la desigualtat i el tracte injust”.

Mentre ens deixem emportar per segons quines espirals informatives, estem deixant altres temes de banda. Fishman, al seu estudi sobre l’onada de crims contra la gent gran, constata que el tipus d’incidents a què els i les periodistes tenen accés de forma constant i diària estan relacionats amb “delictes de carrer”, però no hi ha una autoritat que proveeixi informació diària sobre infrahabitatge, malnutrició o corrupció política. I això té conseqüències, conclou: “Si rebessin la mateixa publicitat massiva que les onades de crims, canviarien la noció predominant de ‘crim seriós’ a la nostra societat”. I potser podríem posar menys el focus en la trencadissa i més en les múltiples desigualtats i violències que travessen tantes vides.

Anàlisi sobre la cobertura dels incidents al carrer durant les festes de la Mercè a Mèdia.cat.

Categories
Publicacions

Gracia Trujillo: «La normalitat es fa servir per justificar jerarquies i desigualtats»

Tot i que el terme ‘queer’ és cada dia més present en mitjans i discursos, encara hi ha molta gent que no el sap desxifrar. La sociòloga i activista feminista queer Gracia Trujillo (1972) ha publicat El feminismo queer es para todo el mundo (Catarata) justament per oferir-nos un mapa que ens ajudi a entendre la genealogia i el plantejament dels activismes i teories queers. L’autora, professora de la Universitat Complutense de Madrid i especialista en l’educació, acaba el llibre amb algunes propostes per una pedagogia queer, i aprofitem per preguntar-li com s’imagina un periodisme queer.

Gracia Trujillo

Entrevista a Gracia Trujillo a Mèdia.cat

Categories
Anàlisi Publicacions

Anar a l’arrel per combatre el terror

En l’assassinat homòfob de Samuel Luiz, al periodisme no li correspon jutjar, però sí posar el focus en les estructures que sostenen i perpetuen les violències en la nostra societat. Posar l’accent en les causes profundes de les violències potser ens ajuda a reconèixer-nos com a subjectes de dret, i no viure amb por als espais que també són nostres.

Pensar que l’homofòbia és una violència que es pateix només pel fet de ser homosexual és ignorar una part del problema. La norma cisheterosexual va molt més enllà d’amb qui et fiques al llit. Per viure segons la norma, també has d’expressar el teu gènere d’una manera determinada, i no n’hi ha prou a ser un home o una dona segons t’ho hagin assignat en néixer; cal ser un home “masculí” o una dona “femenina”. Ser marica no és ficar-se al llit amb altres homes, perquè a molts, als patis de les escoles, ens deien mariques molt abans que tinguéssim consciència de què és el sexe.

Potser els assassins del Samuel no havien sortit amb l’objectiu d’apallissar homosexuals. Potser l’haurien pres amb qualsevol. Però el fet és que a la nostra societat hi ha cossos que són més vulnerables a la violència. Els “mascles alfa” saben molt bé que la poden prendre contra els cossos mariques; se senten forts i legitimats per fer-ho. I això, qui hagi sigut marica al pati d’una escola també ho deu saber. Com més t’allunyes de l’ideal d’home blanc, cisheterosexual, de classe alta i amb capacitats normatives, més estàs exposat o exposada a la violència.

Anàlisi sobre el tractament de l’assassinat de Samuel Luiz Muñiz a l’Anuari Mèdia.cat

Categories
Anàlisi Publicacions

Que ve el llop! L’alarma per la desinformació i el dividend del mentider

Una reflexió sobre les conseqüències de la pèrdua de confiança en tot allò que llegim i veiem als mitjans de comunicació, publicada al blog CCCB Lab.

Hi ha un conte tradicional que parla d’un jove pastor que, per riure, enganya la gent del seu poble cridant que ve el llop. La moral de la història és que el pastor perd la credibilitat i, quan ve de veritat, ningú acudeix a ajudar-lo i el llop ataca les seves ovelles. Potser és un exemple clàssic de «fake news», tot i que les conseqüències de la desinformació en els nostres temps tenen poc a veure amb que surti perdent el mentider.

El terme «fake news», tot i que s’havia fet servir abans, es posa de moda després de les eleccions presidencials del 2016 als Estats Units. Amb la voluntat de cercar explicacions a la victòria de Donald Trump, moltes veus assenyalen la difusió de «notícies falses» a través de les xarxes socials. El terme es va disparar a les cerques de Google entre aquelles eleccions i el febrer del 2017. Va arribar a nous cims al gener del 2018, quan Trump va presentar els seus Fake News Awards contra els mitjans que no li eren afins, a l’octubre del mateix any, amb l’èxit de Jair Bolsonaro a les eleccions brasileres, i finalment el març del 2020 enmig de la pandèmia de la covid-19.

Les «fake news» s’han convertit en tema predominant sobre política i sobre comunicació, fins al punt d’esdevenir un pànic moral, segons planteja Matt Carlson. Un pànic moral, diu Carlson seguint Stanley Cohen, té lloc quan una condició, episodi, persona o grups de persones passen a ser definits com una amenaça als valors i interessos de la societat. Aquesta amenaces poden ser reals o no, però el que interessa als dos investigadors és com es construeix el pànic al seu voltant.

També es pot llegir en castellà i en anglès.

Categories
Publicacions

Per què estem pendents dels contenidors en flames?

Tercer capítol de Gat per Llebre, un projecte de Mèdia.cat en què m’encarrego de la coordinació i el guió d’aquesta sèrie de vídeos presentats per l’Alaaddine Azzouzi. En aquest tercer Gat per Llebre reflexionem sobre com els mitjans tracten la protesta. Indaguem en quins són els esquemes mentals que fem servir els i les periodistes per pensar sobre les protestes, perquè parlem d’unes coses i no d’altres, i a què anomenem violència.

Categories
Publicacions

Per què tolerem que hi hagi gent vivint al carrer?

Segon capítol de Gat per Llebre, un projecte de Mèdia.cat en què m’encarrego de la coordinació i el guió d’aquesta sèrie de vídeos presentats per l’Alaaddine Azzouzi. En aquest segon Gat per Llebre reflexionem sobre com tracten els mitjans el sensellarisme​. Analitzem com abordem els i les periodistes la informació sobre aquesta realitat, com l’emmarquem i quines conseqüències té mirar el sensellarisme d’una manera o una altra.

Categories
Publicacions

Per què no tenim clar si ens convé una sanitat universal?

Primer capítol de la sèrie Gat per Llebre, un projecte de Mèdia.cat en què m’encarrego de la coordinació i el guió d’aquesta sèrie de vídeos presentats per l’Alaaddine Azzouzi. En aquest primer Gat per Llebre reflexionem sobre com aborden els mitjans la sanitat universal. Parlem sobre com els i les periodistes actuem de forma reactiva, sobre els reptes per pensar en qüestions sistèmiques més enllà de l’actualitat i sobre si el periodisme pot plantejar alternatives.

Categories
Publicacions

Lídia Heredia: «Voler convertir la tertúlia en un arc parlamentari és la pitjor manera de garantir la pluralitat»

Lídia Heredia (Badalona, 1971) és al capdavant d’Els Matins de TV3 des de fa sis anys i en fa més que viu l’actualitat des de primera línia. Tot i que els mesos més durs de la pandèmia, amb els canvis de graella a TV3, va passar a treballar darrere les càmeres, posa la mirada sobre les implicacions per als mitjans de la situació viscuda a causa del coronavirus. I més enllà de la Covid-19, expressa preocupacions sobre el periodisme actual, que té tasques pendents si vol contribuir a construir en un món polaritzat: la primera, parlar més sobre allò que es fa i menys sobre allò que es diu.

Entrevista a Lídia Heredia publicada a Mèdia.cat.

Categories
Publicacions

Ignacio Escolar: «La redacció del futur serà més un punt de trobada que un espai on treballar tota la setmana»

Ignacio Escolar

En un context de crisi econòmica que s’acarnissava especialment amb els mitjans de comunicació, Ignacio Escolar (Burgos, 1975) va fundar l’any 2012 elDiario.es, un mitjà nadiu digital que en els darrers vuit anys s’ha fet un espai propi en el panorama mediàtic espanyol. Amb la pandèmia, el sector afronta una nova crisi. Els mitjans han perdut ingressos i s’han hagut de reinventar en un moment d’una demanda informativa sense precedents. A elDiario.es, però, la por dels primers dies per la sostenibilitat econòmica s’ha convertit en confiança en el seu model, d’accés gratuït i subscripcions voluntàries.

Entrevista a Ignacio Escolar publicada a Mèdia.cat.

Categories
Publicacions

Alaaddine Azzouzi: «Sembla que el món de periodisme sigui només pels blancs»

Alaadine Azzouzi

El mataroní Alaaddine Azzouzi té vint anys i al setembre començarà el tercer curs de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Compagina la seva formació universitària amb l’activisme antiracista, i en el terreny del periodisme, tot i la seva joventut, va obrint camí. A les redaccions catalanes no coneix referents com ell, fill de pares marroquins, i sent la pressió que se’l consideri representant de tota una comunitat. També insisteix en el fet que com a periodista pot parlar d’alguna cosa més que de racisme. Ha escrit a la DirectaMirallSàpiens i aquest estiu és redactor en pràctiques a Vilaweb.

Entrevista a Alaaddine Azzouzi publicada a Mèdia.cat.