Categories
Anàlisi Publicacions

Només ens en sortirem juntes

“De seguida se’ns va plantejar una necessitat bastant urgent, que teníem companys i companyes que es quedaven sense feina i necessitarien una col·laboració”. Així rememora Anna Moreno, activista pel dret a l’habitatge a la plataforma Raval Rebel, l’inici del confinament per la pandèmia de la Covid. “Com vam poder, vam començar a muntar una xarxa de suport mutu que aplegués gent del Raval i del Gòtic per cobrir les necessitats que el confinament no permetia resoldre, perquè parlem d’una població que no té una feina fixa, que en molts casos no tenen papers, i per tant ni tan sols podien anar a serveis socials a demanar aquesta ajuda”, critica. “Llavors ho vam haver de muntar entre les veïnes i els veïns que ràpidament vam trobar que aquí hi havia un forat que calia cobrir com fos”. La plataforma Vecines en Red repartia aliments dos cops per setmana, un al Gòtic i un al Raval, però la demanda era imparable. Moreno explica que el telèfon que van habilitar per la xarxa va arribar a rebre més de 100 trucades al dia.

A Ciutat Meridiana, Mirta Manzetti presideix l’associació La Indomable, que acompanya infants i famílies del barri, i amb l’inici del confinament va trobar fonamental el grup de WhatsApp compartit amb les famílies. “Hi vam estar donant informació, afecte, i preguntant quines eren les necessitats, i vam acabar fent un suport no només emocional, sinó també d’alimentació”, recorda. “Va començar a sortir la gent que no podia treballar, o que no tenia ingressos, o que estava en un procés de desnonament… van emergir coses que la gent no ens havia explicat abans per vergonya”.

Article sobre Memòries de la pandèmia escrit amb Jordi Mir Garcia a Nació Digital.

Categories
Publicacions

Iñaki Garcia i les aliances

Disponible a Spotify | Google Podcasts | Apple Podcasts | iVoox | YouTube

Categories
Publicacions

Los movimientos por el derecho a la vivienda que precedieron a la PAH en Barcelona: Genealogías de una lucha

El 2019 es van celebrar els 10 anys de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, i aprofitant l’ocasió Gabriele D’Adda, Montserrat Emperador Badimon, Felipe González Santos, Ezequiel Ramón Pinat, Eduard Sala Barceló i Luís Manuel Sanmartín Cava van editar un volum recollint una mostra de la recerca feta al voltant de la PAH: La Plataforma de Afectados por la Hipoteca: Una década de lucha por la vivienda digna 2009-2019.

La meva aportació va ser un capítol a partir de la recerca feta per Habitar la trinxera repassant algunes de les influències d’altres moviments en la creació de la PAH, particularment de l’okupació, l’altermundisme, els moviments contra la violència immobiliària i urbanística i V de Vivienda.

El 22 de febrero de 2009 se celebraba en Barcelona la primera asamblea de la Plataforma de Afectadas por la Hipoteca (PAH). Las estrategias de este movimiento tuvieron como consecuencia un crecimiento exponencial y un gran impacto social. Cuatro años después, una encuesta de Metroscopia para el diario El País apuntaba que el 87 % de la población estaba a favor de las propuestas planteadas por la PAH en forma de iniciativa legislativa popular (ILP) (El País, 2013). Diez años más tarde sigue habiendo plataformas activas por todo el Estado español. La PAH ha sido también inspiración para otros movimientos, con sus carteles de Stop Desahucios replicados por toda Europa (Coalición de Acción Europea por el Derecho a la Vivienda y a la Ciudad, 2016: 16). La relevancia de este movimiento es hoy evidente. Pero ¿surge de la nada?

Muchos otros movimientos por el derecho a la vivienda o, en su extensión, por el derecho a la ciudad, han precedido a la PAH. Nuestro objetivo en este texto es poder reconstruir parte de su historia y entender las relaciones que han tenido con la creación de la Plataforma y qué influencia tuvieron en las estrategias y los éxitos de la misma.