Ariadna Gálvez és professora d’història a l’Institut Escola Trinitat Nova i el 2020, durant el confinament, entre tota la feina que comportava treballar des de casa per acompanyar l’alumnat i les famílies, moltes en situacions molt difícils, va començar un diari. No tant narrant els fets, però com una forma d’expressar les seves emocions, potser de forma més artística que amb paraules. Ens ho explicava el febrer del 2021, i quan li vam preguntar per què ho feia, ens deia que “hi havia un punt de pensar que era un moment que s’havia de testimoniar d’alguna forma”.
Quan va acabar aquell curs, explica que “els deures d’estiu dels nens era que creessin una font històrica, els hi demanava com explicarien el confinament”, i, quan van poder tornar a l’escola al setembre, aquesta idea seguia present: “Em diuen que fem les fotos sense mascareta, però jo els hi dic que no, que les fem amb mascareta, perquè d’aquí a uns anys això serà una font històrica que ens explicarà com eren les classes en aquest moment, com les vivíem”.
Aquest és el primer d’una sèrie d’articles escrits amb Jordi Mir Garcia per contribuir a l’anàlisi i la reflexió en paral·lel al cicle de diàlegs del projecte Memòries de la pandèmia.
Article sobre Memòries de la pandèmia a Nació Digital.
