Disponible a: Spotify | Google Podcasts | Apple Podcasts | iVoox | YouTube
Categories
Categoria: Publicacions
Categories
Layla Martínez i les utopies
Torna La Trucada, el podcast de reflexions telefòniques, amb una conversa amb Layla Martínez sobre les utopies:
Disponible a: Spotify | Google Podcasts | Apple Podcasts | iVoox | YouTube
Miguel Mellino (Buenos Aires, 1967) és professor d’estudis postcolonials a la Universitat de Nàpols-L’Oriental. Al llibre Gobernar la crisis de los refugiados (Traficantes de Sueños, 2021), aquest antropòleg analitza l’ús polític del racisme i de les migracions a Europa per part dels nous moviments d’extrema dreta –però també d’altres espais polítics, com el centreesquerra– a l’hora de fer front tant a la crisi econòmica del 2008 com a l’anomenada “crisi de les refugiades” del 2015. En aquest assaig, Mellino planteja l’antiracisme com una lluita transversal, però per fer realitat els seus objectius posa deures als moviments d’esquerres blancs europeus.
El 2019 es van celebrar els 10 anys de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, i aprofitant l’ocasió Gabriele D’Adda, Montserrat Emperador Badimon, Felipe González Santos, Ezequiel Ramón Pinat, Eduard Sala Barceló i Luís Manuel Sanmartín Cava van editar un volum recollint una mostra de la recerca feta al voltant de la PAH: La Plataforma de Afectados por la Hipoteca: Una década de lucha por la vivienda digna 2009-2019.
La meva aportació va ser un capítol a partir de la recerca feta per Habitar la trinxera repassant algunes de les influències d’altres moviments en la creació de la PAH, particularment de l’okupació, l’altermundisme, els moviments contra la violència immobiliària i urbanística i V de Vivienda.
El 22 de febrero de 2009 se celebraba en Barcelona la primera asamblea de la Plataforma de Afectadas por la Hipoteca (PAH). Las estrategias de este movimiento tuvieron como consecuencia un crecimiento exponencial y un gran impacto social. Cuatro años después, una encuesta de Metroscopia para el diario El País apuntaba que el 87 % de la población estaba a favor de las propuestas planteadas por la PAH en forma de iniciativa legislativa popular (ILP) (El País, 2013). Diez años más tarde sigue habiendo plataformas activas por todo el Estado español. La PAH ha sido también inspiración para otros movimientos, con sus carteles de Stop Desahucios replicados por toda Europa (Coalición de Acción Europea por el Derecho a la Vivienda y a la Ciudad, 2016: 16). La relevancia de este movimiento es hoy evidente. Pero ¿surge de la nada?
Muchos otros movimientos por el derecho a la vivienda o, en su extensión, por el derecho a la ciudad, han precedido a la PAH. Nuestro objetivo en este texto es poder reconstruir parte de su historia y entender las relaciones que han tenido con la creación de la Plataforma y qué influencia tuvieron en las estrategias y los éxitos de la misma.
A pesar de conocida desde hace años en la lucha de los pueblos indígenas en México, María de Jesús Patricio, Marichuy (Tuxpán, México, 1963), alcanzó fama internacional en 2017 cuando apareció como la apuesta del Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) para las elecciones presidenciales mexicanas. Marichuy era la vocera, la portavoz, de una iniciativa que buscaba “volver a sacudir México” como lo hizo el levantamiento zapatista en 1994.
Después de la precandidatura de Marichuy, que no consiguió los apoyos necesarios para llegar a las elecciones, pero sí tejer alianzas a lo largo y ancho de México, la nueva sacudida del zapatismo pasa por Europa. En julio desembarcó en Vigo un primer escuadrón que buscaba abrir camino a la Gira por la Vida, que ahora cuenta con 28 grupos de zapatistas recorriendo el continente para compartir experiencias con colectivos europeos. Además, la gira incluye una delegación del Congreso Nacional Indígena (CNI), de la que forma parte Marichuy.
Virginia Eubanks (Estats Units, 1972) és una politòloga que porta anys estudiant les noves tecnologies, però confessa que és una excusa per parlar sobre les desigualtats que hi ha a la nostra societat. Al seu darrer llibre, La automatización de la desigualdad: Herramientas de tecnología avanzada para supervisar y castigar a los pobres (Capitán Swing, 2021), aborda els efectes de tres eines tecnològiques diferents sobre les vides de les persones pobres en tres punts dels Estats Units. Actualment també és editora d’una sèrie de reportatges de The Guardian sobre l’automatització de les cures.
En Març Llinàs (Palma, 1994) és guionista, humorista i formador en matèria de gènere. Acostuma a explicar de seguida que és trans, i el febrer del 2020 va començar un podcast en què durant un any va narrar mes rere mes les seves experiències i reflexions després d’haver començat a prendre hormones, Mòbil, cartera, claus, “l’únic podcast on la veu del presentador canvia a cada episodi”. Actualment fa una secció setmanal a Els experts d’iCat, i en aquesta entrevista parla amb Mèdia.cat sobre la representació de la realitat trans als mitjans de comunicació i als productes audiovisuals.
Categories
La PAH: Manual de uso
Després d’escriure Habitar la trinxera, que parlava en gran mesura dels moviments previs a la creació de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, tenia ganes de poder parlar una mica més de la pròpia plataforma i el seu funcionament. Aquesta idea va anar prenent forma fins que es va convertir en el projecte de La PAH: Manual de uso. Aprendizajes para la acción colectiva a partir de la lucha por el derecho a la vivienda, que hem presentat avui.
La Fundació Rosa Luxemburg ha fet possible aquest projecte, que em va permetre parlar amb una cinquantena d’activistes de diferents PAHs de l’Estat per intentar recollir alguns dels aprenentatges de 12 anys d’història de la plataforma i presentar-los de forma que puguin ser útils per qui vulgui apostar per l’acció col·lectiva.
El llibre es pot descarregar en castellà i en anglès al web de la Fundació Rosa Luxemburg. Us deixo a continuació el text de la introducció.
Aquí podeu veure l’acte de presentació del llibre a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, amb membres de diferents PAHs i d’altres col·lectius pel dret a l’habitatge de Barcelona:
El Pau Faus i la PAH de Barcelona van fer un vídeo que acompanya el llibre per parlar sobre com són les assemblees de benvinguda a la plataforma, un element que ajuda a entendre molt del funcionament de la PAH:
Podeu llegir la introducció a continuació:
Categories
Oh My Goig: El podcast
Durant la tercera i la quarta temporada d’Oh My Goig! La sèrie (una producció de Camille Zonca per Betevé) vaig ser guionista de no-ficció, recollint els debats del grup de joves (el comitè de joves expertes) que assessoren la creació del guió. A la cinquena temporada, però, han anat més enllà i, a més de l’assessorament, han fet un podcast en què parlaven sobre alguns dels temes principals de cada capítol amb alguna convidada. La meva feina aquest cop ha estat acompanyar les joves del comitè en aquest procés, i aquest ha estat el resultat:
- 05×01: Amistats, les persones preferides, amb Berta Cascante i Laura Solé: YouTube | Spotify
- 05×02: Les persones trans… fan coses!, amb Freyja Palau: YouTube | Spotify
- 05×03: Violència a les xarxes i activisme de sofà, amb Carla Vall i Duran: YouTube | Spotify
- 05×04: I tu… d’on ets?, amb Jing Zhu: YouTube | Spotify
- 05×05: Jo a la teva edat ja treballava, amb Francina Gorina, la Queency: YouTube | Spotify
- 05×06: La dissidència del cos, amb Eloi Martín: YouTube | Spotify
- 05×07: Cobrar a canvi de sexe, amb Xavi Tallón: YouTube | Spotify
- 05×08: Em peta el cap, amb Irene Moulas: YouTube | Spotify
La lluita contra la pandèmia de la covid-19 al Brasil està lluny d’albirar una llum al final del túnel, amb resultats que no fan més que empitjorar. El Govern negacionista de Jair Bolsonaro rema en direcció contrària a les solucions, i plou sobre mullat; els sectors més vulnerabilitzats de la societat ja eren els que més patien les polítiques d’extrema dreta del president elegit el 2018, i ara són també els qui més pateixen les conseqüències d’aquesta pandèmia.