Thao Phan és especialista en el camp dels estudis feministes sobre Ciència, Tecnologia i Societat (CTS), i avui treballa en un centre de recerca sobre decisions automatitzades a la Universitat de Monash (Austràlia), on investiga les interseccions entre el gènere, el racisme i la tecnologia. Els seus treballs han abordat qüestions tan diverses com el gènere en les veus dels parladors intel·ligents o la construcció de categories racials en el màrqueting digital. Fa poc, ha estat a Barcelona per participar en el seminari Societats algorítmiques: Ètica i política en l’era de la intel·ligència artificial, organitzat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
A partir de la bona experiència de les II Jornades Internacionals d’Acció Comunitària em van demanar parlar amb algunes iniciatives que hi van participar per recollir experiències i estratègies que poguessin ser útils per pensar l’acció comunitària a Barcelona i arreu. Les experiències tant recollides a les jornades com a través d’entrevistes es poden consultar a la publicació Transformar amb la gent: Estratègies i experiències d’acció comunitària, que segueix l’esperit del llibre Retrats de la Barcelona comunitària.
El 9 i el 10 de maig del 2022 es van celebrar a Barcelona les II Jornades Internacionals d’Acció Comunitària, prenent el relleu de la primera edició celebrada el 2018. La trobada va ser un espai de posada en comú d’experiències locals, d’altres punts de Catalunya i de l’Estat, i internacionals, i a on buscar conjuntament respostes a les preguntes que acompanyen l’acció comunitària arreu.
Però més enllà de la pròpia trobada, el programa de les jornades és una mostra de les inquietuds que han estat presents en la construcció i la tasca del Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona des de la seva creació el 2016. Els títols de les sessions les assenyalen: els equipaments de proximitat com a motors d’accions comunitàries, l’atenció social comunitària, com treballar plegades al territori, els aprenentatges des dels moviments socials, les acollides comunitàries en equipaments i serveis, els projectes d’acció comunitària de llarg recorregut, la participació comunitària i política davant el repte de millorar la qualitat democràtica, el jovent construint comunitat als barris després de la pandèmia, la construcció d’infraestructures comunitàries, la regeneració urbana de base comunitària o l’organització comunitària.
A partir del camí traçat del coneixement compartit en les jornades, aquest document, lluny de ser una relatoria, busca aprofundir en algunes de les qüestions que hi van aparèixer. Tant l’experiència del propi Servei d’Acció Comunitària com altres que van ser presents a les jornades, serveixen de base per explorar estratègies útils en quatre eixos: el repte de generar organització comunitària, l’aposta pels equipaments comunitaris, les possibilitats d’una política social comunitària i l’aterratge de les polítiques comunitàries en els territoris.
El document està disponible en català i en castellà:
Preservar les memòries LGTBIQ+
Per presentar al públic el projecte Memòria LGTBIQ+, un projecte de memòria oral que he estat desenvolupant a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, hem organitzat una taula rodona per debatre sobre els reptes en la preservació de les memòries LGTBIQ+ amb persones que hi treballen des de diferents espais:
- David Paternotte, professor de sociologia de la Universitat Lliure de Brussel·les i un dels comissaris de l’exposició Brussels Queer Graphics.
- Jordi Padilla i Xavier Orri, arxivers a l’Arxiu Municipal de Lloret de Mar, a on desenvolupen el projecte Els colors dels documents.
- Aïda Escarré, membre del Centre de documentació de Ca la Dona i del col·lectiu Suport i Autonomia Lesbofeminista (La SAL).
- Magda Costa, documentalista del Centre de documentació Armand de Fluvià – Casal Lambda.
Disidencias de barrio
En el segon capítol de El Megáfono, Disidencias de barrio, hem convidat el José Antonio Martínez Vicario, que és vicepresident de l’Associació de Veïns i Veïnes de Torre Baró i també impulsor de la llibreria Acció Perifèrica, un espai transfeminista i LGTBIAQ pels barris de Nou Barris.
En aquest capítol, gravat en plena onada de calor, també tenim un àudio de Gil Hortal d’End Fossil, un moviment juvenil contra els combustibles fòssils, que ens dona algunes pistes per afrontar les temperatures extremes des d’una perspectiva de justícia social.
Podeu seguir El Megáfono descarregant l’app de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona, i també a Spotify.
Amb la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca hem posat en marxa un podcast, El Megáfono, que vol ser un espai per compartir experiències amb altres lluites socials, a on la PAH convida activistes d’altres moviments per xerrar una estona sobre la seva lluita i sobre com es relaciona amb la lluita per l’habitatge o els reptes que té la pròpia plataforma.
En el capítol pilot, Barrios vs Turismo, el convidat és Daniel Pardo, de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), i vam parlar sobre el turisme massiu afecta els nostres barris, sobre a què es refereixen amb «decreixement turístic» i de quines aliances hi ha entre la lluita contra la turistificació i la lluita pel dret a l’habitatge.
Podeu seguir El Megáfono descarregant l’app de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona, i també a Spotify.
P.D.: A la conversa esmento breument coses que havíem parlat amb Daniel en una entrevista sobre la pandèmia, és aquesta que vam fer en el marc de Memòries de la pandèmia:
L’orgull més gran
Per celebrar el dia de l’alliberament LGTBIAQ+, l’equip d’Oh My Goig vam fer un podcast especial per reunir persones del col·lectiu de diferents generacions perquè compartissin les seves experiències. Em vaig encarregar del guió d’aquest capítol especial que va reunir la Isabel Franc, l’Eloi Biosca i la Laura Vilar a la banda de més de 60 i la Kim Hernández, el Lans Urban i l’Anna Arribas a la banda de menys de 25. El podcast s’emmarca dins la campanya L’orgull més gran de la Generalitat de Catalunya.
El capítol especial es va emetre a Betevé el 28 de juny i es pot escoltar a Spotify i veure a YouTube.
Aquí podeu trobar els capítols anteriors del podcast d’Oh My Goig, els de la cinquena temporada de la sèrie.
Només ens en sortirem juntes
“De seguida se’ns va plantejar una necessitat bastant urgent, que teníem companys i companyes que es quedaven sense feina i necessitarien una col·laboració”. Així rememora Anna Moreno, activista pel dret a l’habitatge a la plataforma Raval Rebel, l’inici del confinament per la pandèmia de la Covid. “Com vam poder, vam començar a muntar una xarxa de suport mutu que aplegués gent del Raval i del Gòtic per cobrir les necessitats que el confinament no permetia resoldre, perquè parlem d’una població que no té una feina fixa, que en molts casos no tenen papers, i per tant ni tan sols podien anar a serveis socials a demanar aquesta ajuda”, critica. “Llavors ho vam haver de muntar entre les veïnes i els veïns que ràpidament vam trobar que aquí hi havia un forat que calia cobrir com fos”. La plataforma Vecines en Red repartia aliments dos cops per setmana, un al Gòtic i un al Raval, però la demanda era imparable. Moreno explica que el telèfon que van habilitar per la xarxa va arribar a rebre més de 100 trucades al dia.
A Ciutat Meridiana, Mirta Manzetti presideix l’associació La Indomable, que acompanya infants i famílies del barri, i amb l’inici del confinament va trobar fonamental el grup de WhatsApp compartit amb les famílies. “Hi vam estar donant informació, afecte, i preguntant quines eren les necessitats, i vam acabar fent un suport no només emocional, sinó també d’alimentació”, recorda. “Va començar a sortir la gent que no podia treballar, o que no tenia ingressos, o que estava en un procés de desnonament… van emergir coses que la gent no ens havia explicat abans per vergonya”.
Article sobre Memòries de la pandèmia escrit amb Jordi Mir Garcia a Nació Digital.
“No hem de tornar a la normalitat, ni la nova normalitat ha de ser la d’abans”, sentencia José Manuel López, president de l’Associació de veïns i veïnes del barri del Maresme, un any després del confinament. Amb l’experiència de la pandèmia de la Covid-19, assegura que “hem après que ens hem d’organitzar millor, que hem de ser més solidaris, i que hem de viure l’espai urbà d’una altra manera, s’ha de dissenyar d’una altra manera”. “Hem descobert que als nostres habitatges no s’hi pot viure, ho hem vist quan ens han fet viure confinats, perquè abans anàvem a treballar i hi tornàvem per dormir, i per això amb 50 metres quadrats ja n’hi havia prou”, assenyala l’activista veïnal, que reivindica espais verds i de trobada a la zona del 22@. “Ja que a casa no pots estar, almenys hem de poder sortir fora i viure espais de carrer, que és una cosa que ens falta a Barcelona, perquè és una ciutat que si la mires des de dalt, és tot asfalt”.
Per Joana Bregolat, activista ecologista de Fridays for Future, el confinament ha estat el moment de la seva vida en què més s’ha adonat de la seva classe social, justament per “adonar-me que visc en una casa petita i que els meus pares havien de currar perquè si deixaven de currar, havíem de marxar d’allà”. Però més enllà de la vivència personal, assegura que “si no escoltem quines són aquelles coses que fins ara no funcionen i que ens estan dificultant i precaritzant la vida, difícilment podrem arribar a unes solucions o a un horitzó més il·lusionant del que tenim ara mateix”. “Hem d’aprendre que som interdependents, ecodependents i vulnerables; necessitem altres persones, necessitem un entorn sa on relacionar-nos, i acceptar que vindran més pandèmies i mil coses més i que no passa res per ser vulnerables”, reivindica. “Si ens adaptem a les necessitats i als recursos que hi ha, possiblement trobarem solucions més reals i més a llarg termini que qualsevol pegat”.
Article sobre Memòries de la pandèmia escrit amb Jordi Mir Garcia a Nació Digital.
“Jo he vist un nombre no menyspreable de persones que han estat acomiadades per haver acumulat dos [confinaments per] contactes estrets”, apunta la metgessa. “Qui viu en condicions domiciliàries més precàries, conviu amb més persones, té més probabilitats de passar quarantenes per contacte estret, i si, a més a més, resulta que a la feina per complir la quarantena el fan fora, això el que fa és que la gent no les compleixi”. “No garantir que no hi hagi represàlies per part de les feines, no posar les condicions perquè la gent pugui complir amb el que s’ha de fer, és empitjorar les possibilitats de controlar la pandèmia”, conclou.
El testimoni de Nani Vall-llosera forma part del projecte Memòries de la pandèmia, i serà una de les ponents del diàleg que tindrà lloc el pròxim dimarts a les 18 h a l’antiga presó Model, en què ens preguntarem “Com hem arribat a patir una pandèmia?”, posant atenció a les seves causes mèdiques, però també ecològiques i socials, per entendre no només l’origen de la Covid, sinó també perquè hem viscut la pandèmia com l’hem viscut, i sobretot què podem canviar per evitar tornar a patir allò que hem patit. Són inevitables les pandèmies? Es poden evitar? Podem preparar-nos per respondre millor a les seves conseqüències?
Article sobre Memòries de la pandèmia escrit amb Jordi Mir Garcia a Nació Digital.
En el primer diàleg del cicle Diàlegs de la pandèmia, que vam comissaria amb Jordi Mir Garcia en el marc del projecte Memòries de la pandèmia, vaig poder conversar amb Quim Borràs, arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Rabassa, regidor de Memòria democràtica, i Anna Surinyach, fotoperiodista especialitzada en drets humans i editora de la revista 5W, sobre la necessitat de fer de memòria de la pandèmia i els reptes per preservar-la. Amb el Jordi vam apuntar algunes reflexions abans del debat en un article a Nació Digital.