Marta G. Franco (@teclista) es presenta com a habitant d’internet des de 1999, quan d’adolescent va descobrir que li obria les portes a mons on no podia arribar d’altres maneres. Es va apropar al moviment okupa i d’allà els seus hacklabs i espais de hacktivisme. Va ser d’aquest ambient des d’on va viure el 15M i va ser una de les persones darrere el Twitter d’@acampadasol. Més tard va treballar a la comunicació de l’ajuntament d’Ahora Madrid. Actualment, forma part del col·lectiu Laintersección i la xarxa Algorights. A Las redes son nuestras (consonni, 2024) reconstrueix una història popular d’internet, de com s’ha construït des de baix, i planteja propostes per construir un internet més habitable.
Gargi Bhattacharyya (1968) és professori de Teoria i Pràctica Anti/Post/Descolonial a la Universitat de les Arts de Londres i investigadori al centre Sarah Parker Remond, dedicat a l’estudi del racisme i la racialització. La seva recerca s’ha centrat en les injustícies i desigualtats sistèmiques, així com en processos d’imaginació i col·laboració que permetin fer-hi front. Ho planteja des de l’anàlisi del capitalisme racial, que entén el racisme com un element central de l’explotació capitalista. Vam fer aquesta entrevista aprofitant el seu pas per Barcelona, on va participar en unes jornades organitzades pel Sindicat de Llogateres, en les quals va abordar les interseccions entre la lluita per l’habitatge i la justícia racial.
La mort d’Armand de Fluvià, pioner lluitador per l’alliberament gai, entre moltes altres coses, em va remetre a les entrevistes realitzades amb ell, tant pel documental El Fil Rosa com a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, com a les hores passades a l’Arxiu Nacional de Catalunya indagant entre tots els documents que va vetllar per preservar.
La última vez que tuve la oportunidad de entrevistar a Armand de Fluvià, el año pasado, su memoria ya era frágil. Sin embargo, seguía recitando como una epopeya los grandes hitos del movimiento por la liberación homosexual. En la conversación grabada para el Archivo Histórico de la Ciudad de Barcelona, lamentaba no acordarse de cosas. “Ya me falla la memoria, la suerte es que tengo un diario que va desde las primeras cosas que sé desde que nací, por lo que me contaron, hasta hoy, que lo continúo”. Los estaba digitalizando, y quedarán depositados, con todo su archivo y su biblioteca en el Archivo Nacional de Catalunya. “Cumpliré 92 años, y tengo que ir preparando estas cosas, porque si no, después los que vivan harán lo que les dé la gana, aunque sé que mi esposo se cuidará de esto”.
Consultar el fondo del movimiento gay depositado por Armand en el archivo es una experiencia emocionante. La carta enviada a los obispos en 1970, el primer boletín de AGHOIS de 1972, las actas de las reuniones del FAGC, publicaciones de temática homosexual de todo el mundo… “A mí no me gusta destruir, me gusta conservar, y gracias a conservar estas cosas podemos escribir la historia”, reivindicaba. Su preocupación por esa historia no se limitaba a su archivo personal y los de las organizaciones en qué participó. Hace pocas semanas, descubrí que cuando falleció Patricio Peñalver, activista gay y vecinal del barrio de Ca n’Oriach de Sabadell, Armand se encargó de recuperar sus papeles para depositarlos también en el archivo. Se empeñó en qué tuviéramos un fondo completísimo para que nadie pueda negar nuestra historia.
El grup de persones vinculades a El Lokal en diferents forme si moments que participa del reportatge | Foto: Victor Serri - Directa (CC by-nc-nd)
Convoquem a El Lokal, al carrer de la Cera del barri del Raval de Barcelona, un grup de persones relacionades amb l’espai. Seiem a una taula rodejada de prestatgeries de llibres i de dessuadores on es combinen materials punk i altres relacionats amb les lluites i la història del barri, però abans de començar la conversa, sona el telèfon. La trucada l’agafa l’Iñaki Garcia, una de les persones que va fundar El Lokal l’any 1987. Un veí demana prestada una paella per organitzar l’aniversari d’una altra veïna molt estimada del barri a la Bartola, un jardí ocupat. Trucades com aquesta són el pa de cada dia a l’espai.
Després de gairebé 37 anys al mateix lloc, la continuïtat del Lokal es veia amenaçada. El fons d’inversió que s’havia fet amb la propietat de l’espai va anunciar que no els hi volia renovar el lloguer per poder vendre l’espai sense inquilins. La resposta va ser comprar-lo des de la pròpia associació del Lokal. Comptaven amb un préstec de Coop57, però calia cobrir les despeses inicials de l’operació. En només cinc dies van aconseguir el mínim de 22.000 euros que demanaven en una campanya de Goteo que segueix en marxa. Davant aquest èxit, el passat dijous van signar la venda i ara ja tenen la seguretat que l’especulació no farà fora El Lokal del barri.
Silvia Reyes durant l'entrevista a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Davant la notícia de la mort de la Silvia Reyes, vaig voler escriure sobre ella, sobre la seva lluita, i sobre els deutes pendents de que vaig tenir consciència quan vam estar parlant per fer-li una entrevista pel projecte de memòries LGTBIQA+ de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona:
A las mujeres trans de esta generación nunca les gustó hacerse las víctimas. Habiéndose ganado la vida en la noche, el espectáculo o el trabajo sexual, además de supervivientes, han sido divas. Sin embargo, el hecho de estar limitadas a esos trabajos fuera del mercado formal —y en los que se premia la juventud— acarrea consecuencias hasta nuestros días.
Mujeres con trayectorias como la de Silvia viven hoy con una pensión no contributiva de menos de 500 euros. Las más afortunadas han podido tirar adelante porque en su momento ganaron lo suficiente como para comprarse un piso y no tener que enfrentar hoy el salvaje de alquiler.
Bàrbara Ramajo (1964) fa molts anys que milita en espais feministes i de lesbianes, i també teoritzant. Forma part del col·lectiu Bollos en Teoria i és doctora en Gènere, Diferència i Alteritat, amb una tesi que ha donat lloc al llibre El fantasma lesbiano (Bellaterra, 2023). El text parteix d’una genealogia del pensament lesbianofeminista per acabar desgranant les “violències fantasmes” que operen a la vista de tothom. Amb motiu del dia de la visibilitat lèsbica, conversem amb ella per esbrinar com es persegueix el fantasma lesbià.
Thao Phan és especialista en el camp dels estudis feministes sobre Ciència, Tecnologia i Societat (CTS), i avui treballa en un centre de recerca sobre decisions automatitzades a la Universitat de Monash (Austràlia), on investiga les interseccions entre el gènere, el racisme i la tecnologia. Els seus treballs han abordat qüestions tan diverses com el gènere en les veus dels parladors intel·ligents o la construcció de categories racials en el màrqueting digital. Fa poc, ha estat a Barcelona per participar en el seminari Societats algorítmiques: Ètica i política en l’era de la intel·ligència artificial, organitzat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
A partir de la bona experiència de les II Jornades Internacionals d’Acció Comunitària em van demanar parlar amb algunes iniciatives que hi van participar per recollir experiències i estratègies que poguessin ser útils per pensar l’acció comunitària a Barcelona i arreu. Les experiències tant recollides a les jornades com a través d’entrevistes es poden consultar a la publicació Transformar amb la gent: Estratègies i experiències d’acció comunitària, que segueix l’esperit del llibre Retrats de la Barcelona comunitària.
El 9 i el 10 de maig del 2022 es van celebrar a Barcelona les II Jornades Internacionals d’Acció Comunitària, prenent el relleu de la primera edició celebrada el 2018. La trobada va ser un espai de posada en comú d’experiències locals, d’altres punts de Catalunya i de l’Estat, i internacionals, i a on buscar conjuntament respostes a les preguntes que acompanyen l’acció comunitària arreu.
Però més enllà de la pròpia trobada, el programa de les jornades és una mostra de les inquietuds que han estat presents en la construcció i la tasca del Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona des de la seva creació el 2016. Els títols de les sessions les assenyalen: els equipaments de proximitat com a motors d’accions comunitàries, l’atenció social comunitària, com treballar plegades al territori, els aprenentatges des dels moviments socials, les acollides comunitàries en equipaments i serveis, els projectes d’acció comunitària de llarg recorregut, la participació comunitària i política davant el repte de millorar la qualitat democràtica, el jovent construint comunitat als barris després de la pandèmia, la construcció d’infraestructures comunitàries, la regeneració urbana de base comunitària o l’organització comunitària.
A partir del camí traçat del coneixement compartit en les jornades, aquest document, lluny de ser una relatoria, busca aprofundir en algunes de les qüestions que hi van aparèixer. Tant l’experiència del propi Servei d’Acció Comunitària com altres que van ser presents a les jornades, serveixen de base per explorar estratègies útils en quatre eixos: el repte de generar organització comunitària, l’aposta pels equipaments comunitaris, les possibilitats d’una política social comunitària i l’aterratge de les polítiques comunitàries en els territoris.
El document està disponible en català i en castellà:
Per presentar al públic el projecte Memòria LGTBIQ+, un projecte de memòria oral que he estat desenvolupant a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, hem organitzat una taula rodona per debatre sobre els reptes en la preservació de les memòries LGTBIQ+ amb persones que hi treballen des de diferents espais:
David Paternotte, professor de sociologia de la Universitat Lliure de Brussel·les i un dels comissaris de l’exposició Brussels Queer Graphics.
Jordi Padilla i Xavier Orri, arxivers a l’Arxiu Municipal de Lloret de Mar, a on desenvolupen el projecte Els colors dels documents.
En el segon capítol de El Megáfono, Disidencias de barrio, hem convidat el José Antonio Martínez Vicario, que és vicepresident de l’Associació de Veïns i Veïnes de Torre Baró i també impulsor de la llibreria Acció Perifèrica, un espai transfeminista i LGTBIAQ pels barris de Nou Barris.
En aquest capítol, gravat en plena onada de calor, també tenim un àudio de Gil Hortal d’End Fossil, un moviment juvenil contra els combustibles fòssils, que ens dona algunes pistes per afrontar les temperatures extremes des d’una perspectiva de justícia social.
