“De seguida se’ns va plantejar una necessitat bastant urgent, que teníem companys i companyes que es quedaven sense feina i necessitarien una col·laboració”. Així rememora Anna Moreno, activista pel dret a l’habitatge a la plataforma Raval Rebel, l’inici del confinament per la pandèmia de la Covid. “Com vam poder, vam començar a muntar una xarxa de suport mutu que aplegués gent del Raval i del Gòtic per cobrir les necessitats que el confinament no permetia resoldre, perquè parlem d’una població que no té una feina fixa, que en molts casos no tenen papers, i per tant ni tan sols podien anar a serveis socials a demanar aquesta ajuda”, critica. “Llavors ho vam haver de muntar entre les veïnes i els veïns que ràpidament vam trobar que aquí hi havia un forat que calia cobrir com fos”. La plataforma Vecines en Red repartia aliments dos cops per setmana, un al Gòtic i un al Raval, però la demanda era imparable. Moreno explica que el telèfon que van habilitar per la xarxa va arribar a rebre més de 100 trucades al dia.
A Ciutat Meridiana, Mirta Manzetti presideix l’associació La Indomable, que acompanya infants i famílies del barri, i amb l’inici del confinament va trobar fonamental el grup de WhatsApp compartit amb les famílies. “Hi vam estar donant informació, afecte, i preguntant quines eren les necessitats, i vam acabar fent un suport no només emocional, sinó també d’alimentació”, recorda. “Va començar a sortir la gent que no podia treballar, o que no tenia ingressos, o que estava en un procés de desnonament… van emergir coses que la gent no ens havia explicat abans per vergonya”.
Article sobre Memòries de la pandèmia escrit amb Jordi Mir Garcia a Nació Digital.