A la inauguració de l’edició d’aquest any de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC), sota el lema «Sota el present hi ha sempre el futur», he pogut conversar amb la Samantha Hudson sobre el nostre present, en què cal resistir els atacs de la reacció i construir un futur millor, més just i més divertit.
Ara la conversa també ha estat recollida a Crític amb el títol «Ser una noia amb penis t’exposa a tot tipus de vexacions i violències explícites», i aquí la podeu veure sencera:
Miguel Mellino (Buenos Aires, 1967) és professor d’estudis postcolonials a la Universitat de Nàpols-L’Oriental. Al llibre Gobernar la crisis de los refugiados (Traficantes de Sueños, 2021), aquest antropòleg analitza l’ús polític del racisme i de les migracions a Europa per part dels nous moviments d’extrema dreta –però també d’altres espais polítics, com el centreesquerra– a l’hora de fer front tant a la crisi econòmica del 2008 com a l’anomenada “crisi de les refugiades” del 2015. En aquest assaig, Mellino planteja l’antiracisme com una lluita transversal, però per fer realitat els seus objectius posa deures als moviments d’esquerres blancs europeus.
La lluita contra la pandèmia de la covid-19 al Brasil està lluny d’albirar una llum al final del túnel, amb resultats que no fan més que empitjorar. El Govern negacionista de Jair Bolsonaro rema en direcció contrària a les solucions, i plou sobre mullat; els sectors més vulnerabilitzats de la societat ja eren els que més patien les polítiques d’extrema dreta del president elegit el 2018, i ara són també els qui més pateixen les conseqüències d’aquesta pandèmia.