Categories
Anàlisi Publicacions

Només ens en sortirem juntes

“De seguida se’ns va plantejar una necessitat bastant urgent, que teníem companys i companyes que es quedaven sense feina i necessitarien una col·laboració”. Així rememora Anna Moreno, activista pel dret a l’habitatge a la plataforma Raval Rebel, l’inici del confinament per la pandèmia de la Covid. “Com vam poder, vam començar a muntar una xarxa de suport mutu que aplegués gent del Raval i del Gòtic per cobrir les necessitats que el confinament no permetia resoldre, perquè parlem d’una població que no té una feina fixa, que en molts casos no tenen papers, i per tant ni tan sols podien anar a serveis socials a demanar aquesta ajuda”, critica. “Llavors ho vam haver de muntar entre les veïnes i els veïns que ràpidament vam trobar que aquí hi havia un forat que calia cobrir com fos”. La plataforma Vecines en Red repartia aliments dos cops per setmana, un al Gòtic i un al Raval, però la demanda era imparable. Moreno explica que el telèfon que van habilitar per la xarxa va arribar a rebre més de 100 trucades al dia.

A Ciutat Meridiana, Mirta Manzetti presideix l’associació La Indomable, que acompanya infants i famílies del barri, i amb l’inici del confinament va trobar fonamental el grup de WhatsApp compartit amb les famílies. “Hi vam estar donant informació, afecte, i preguntant quines eren les necessitats, i vam acabar fent un suport no només emocional, sinó també d’alimentació”, recorda. “Va començar a sortir la gent que no podia treballar, o que no tenia ingressos, o que estava en un procés de desnonament… van emergir coses que la gent no ens havia explicat abans per vergonya”.

Article sobre Memòries de la pandèmia escrit amb Jordi Mir Garcia a Nació Digital.

Categories
Anàlisi Publicacions

Què estem aprenent de la pandèmia?

“No hem de tornar a la normalitat, ni la nova normalitat ha de ser la d’abans”, sentencia José Manuel López, president de l’Associació de veïns i veïnes del barri del Maresme, un any després del confinament. Amb l’experiència de la pandèmia de la Covid-19, assegura que “hem après que ens hem d’organitzar millor, que hem de ser més solidaris, i que hem de viure l’espai urbà d’una altra manera, s’ha de dissenyar d’una altra manera”. “Hem descobert que als nostres habitatges no s’hi pot viure, ho hem vist quan ens han fet viure confinats, perquè abans anàvem a treballar i hi tornàvem per dormir, i per això amb 50 metres quadrats ja n’hi havia prou”, assenyala l’activista veïnal, que reivindica espais verds i de trobada a la zona del 22@. “Ja que a casa no pots estar, almenys hem de poder sortir fora i viure espais de carrer, que és una cosa que ens falta a Barcelona, perquè és una ciutat que si la mires des de dalt, és tot asfalt”.

Per Joana Bregolat, activista ecologista de Fridays for Future, el confinament ha estat el moment de la seva vida en què més s’ha adonat de la seva classe social, justament per “adonar-me que visc en una casa petita i que els meus pares havien de currar perquè si deixaven de currar, havíem de marxar d’allà”. Però més enllà de la vivència personal, assegura que “si no escoltem quines són aquelles coses que fins ara no funcionen i que ens estan dificultant i precaritzant la vida, difícilment podrem arribar a unes solucions o a un horitzó més il·lusionant del que tenim ara mateix”. “Hem d’aprendre que som interdependents, ecodependents i vulnerables; necessitem altres persones, necessitem un entorn sa on relacionar-nos, i acceptar que vindran més pandèmies i mil coses més i que no passa res per ser vulnerables”, reivindica. “Si ens adaptem a les necessitats i als recursos que hi ha, possiblement trobarem solucions més reals i més a llarg termini que qualsevol pegat”.

Article sobre Memòries de la pandèmia escrit amb Jordi Mir Garcia a Nació Digital.

Categories
Anàlisi Publicacions

Per què hem arribat a patir aquesta pandèmia?

“Jo he vist un nombre no menyspreable de persones que han estat acomiadades per haver acumulat dos [confinaments per] contactes estrets”, apunta la metgessa. “Qui viu en condicions domiciliàries més precàries, conviu amb més persones, té més probabilitats de passar quarantenes per contacte estret, i si, a més a més, resulta que a la feina per complir la quarantena el fan fora, això el que fa és que la gent no les compleixi”. “No garantir que no hi hagi represàlies per part de les feines, no posar les condicions perquè la gent pugui complir amb el que s’ha de fer, és empitjorar les possibilitats de controlar la pandèmia”, conclou.

El testimoni de Nani Vall-llosera forma part del projecte Memòries de la pandèmia, i serà una de les ponents del diàleg que tindrà lloc el pròxim dimarts a les 18 h a l’antiga presó Model, en què ens preguntarem “Com hem arribat a patir una pandèmia?”, posant atenció a les seves causes mèdiques, però també ecològiques i socials, per entendre no només l’origen de la Covid, sinó també perquè hem viscut la pandèmia com l’hem viscut, i sobretot què podem canviar per evitar tornar a patir allò que hem patit. Són inevitables les pandèmies? Es poden evitar? Podem preparar-nos per respondre millor a les seves conseqüències?

Article sobre Memòries de la pandèmia escrit amb Jordi Mir Garcia a Nació Digital.

Categories
Anàlisi Publicacions

Com recordarem la pandèmia?

Ariadna Gálvez és professora d’història a l’Institut Escola Trinitat Nova i el 2020, durant el confinament, entre tota la feina que comportava treballar des de casa per acompanyar l’alumnat i les famílies, moltes en situacions molt difícils, va començar un diari. No tant narrant els fets, però com una forma d’expressar les seves emocions, potser de forma més artística que amb paraules. Ens ho explicava el febrer del 2021, i quan li vam preguntar per què ho feia, ens deia que “hi havia un punt de pensar que era un moment que s’havia de testimoniar d’alguna forma”.

Quan va acabar aquell curs, explica que “els deures d’estiu dels nens era que creessin una font històrica, els hi demanava com explicarien el confinament”, i, quan van poder tornar a l’escola al setembre, aquesta idea seguia present: “Em diuen que fem les fotos sense mascareta, però jo els hi dic que no, que les fem amb mascareta, perquè d’aquí a uns anys això serà una font històrica que ens explicarà com eren les classes en aquest moment, com les vivíem”.

Aquest és el primer d’una sèrie d’articles escrits amb Jordi Mir Garcia per contribuir a l’anàlisi i la reflexió en paral·lel al cicle de diàlegs del projecte Memòries de la pandèmia.

Article sobre Memòries de la pandèmia a Nació Digital.

Categories
Publicacions

La dura situació del Brasil, entre la pandèmia i el feixisme

La lluita contra la pandèmia de la covid-19 al Brasil està lluny d’albirar una llum al final del túnel, amb resultats que no fan més que empitjorar. El Govern negacionista de Jair Bolsonaro rema en direcció contrària a les solucions, i plou sobre mullat; els sectors més vulnerabilitzats de la societat ja eren els que més patien les polítiques d’extrema dreta del president elegit el 2018, i ara són també els qui més pateixen les conseqüències d’aquesta pandèmia.

Reportatge escrit amb Taíza Brito i amb il·lustracions de Clara S. Prous per al número 82 de la revista Masala.

Categories
Publicacions

Lídia Heredia: «Voler convertir la tertúlia en un arc parlamentari és la pitjor manera de garantir la pluralitat»

Lídia Heredia (Badalona, 1971) és al capdavant d’Els Matins de TV3 des de fa sis anys i en fa més que viu l’actualitat des de primera línia. Tot i que els mesos més durs de la pandèmia, amb els canvis de graella a TV3, va passar a treballar darrere les càmeres, posa la mirada sobre les implicacions per als mitjans de la situació viscuda a causa del coronavirus. I més enllà de la Covid-19, expressa preocupacions sobre el periodisme actual, que té tasques pendents si vol contribuir a construir en un món polaritzat: la primera, parlar més sobre allò que es fa i menys sobre allò que es diu.

Entrevista a Lídia Heredia publicada a Mèdia.cat.

Categories
Publicacions

Ignacio Escolar: «La redacció del futur serà més un punt de trobada que un espai on treballar tota la setmana»

Ignacio Escolar

En un context de crisi econòmica que s’acarnissava especialment amb els mitjans de comunicació, Ignacio Escolar (Burgos, 1975) va fundar l’any 2012 elDiario.es, un mitjà nadiu digital que en els darrers vuit anys s’ha fet un espai propi en el panorama mediàtic espanyol. Amb la pandèmia, el sector afronta una nova crisi. Els mitjans han perdut ingressos i s’han hagut de reinventar en un moment d’una demanda informativa sense precedents. A elDiario.es, però, la por dels primers dies per la sostenibilitat econòmica s’ha convertit en confiança en el seu model, d’accés gratuït i subscripcions voluntàries.

Entrevista a Ignacio Escolar publicada a Mèdia.cat.

Categories
Publicacions

L’acció educativa, entre l’emergència i l’aïllament

El confinament per la pandèmia de la COVID-19 ha generat nous reptes a l’hora de desenvolupar una tasca educativa en un context amb importants restriccions sanitàries i un nou increment de les desigualtats.

Reportatge publicat al número 22 de Quaderns d’Educació Social.