Una reflexió sobre les conseqüències de la pèrdua de confiança en tot allò que llegim i veiem als mitjans de comunicació, publicada al blog CCCB Lab.
Hi ha un conte tradicional que parla d’un jove pastor que, per riure, enganya la gent del seu poble cridant que ve el llop. La moral de la història és que el pastor perd la credibilitat i, quan ve de veritat, ningú acudeix a ajudar-lo i el llop ataca les seves ovelles. Potser és un exemple clàssic de «fake news», tot i que les conseqüències de la desinformació en els nostres temps tenen poc a veure amb que surti perdent el mentider.
El terme «fake news», tot i que s’havia fet servir abans, es posa de moda després de les eleccions presidencials del 2016 als Estats Units. Amb la voluntat de cercar explicacions a la victòria de Donald Trump, moltes veus assenyalen la difusió de «notícies falses» a través de les xarxes socials. El terme es va disparar a les cerques de Google entre aquelles eleccions i el febrer del 2017. Va arribar a nous cims al gener del 2018, quan Trump va presentar els seus Fake News Awards contra els mitjans que no li eren afins, a l’octubre del mateix any, amb l’èxit de Jair Bolsonaro a les eleccions brasileres, i finalment el març del 2020 enmig de la pandèmia de la covid-19.
Les «fake news» s’han convertit en tema predominant sobre política i sobre comunicació, fins al punt d’esdevenir un pànic moral, segons planteja Matt Carlson. Un pànic moral, diu Carlson seguint Stanley Cohen, té lloc quan una condició, episodi, persona o grups de persones passen a ser definits com una amenaça als valors i interessos de la societat. Aquesta amenaces poden ser reals o no, però el que interessa als dos investigadors és com es construeix el pànic al seu voltant.
També es pot llegir en castellà i en anglès.
