Categories
Crònica

El Sindicat de Llogateres: millor que una hamburguesa

Barcelona, fase 1 de desconfinament. La gent pot tornar a trobar-se en petits grups i, sobretot, retorna l’activitat econòmica: botigues i terrasses. El que no pot tornar és l’activitat política presencial. Durant les darreres setmanes el Sindicat de Llogaters i Llogateres, com moltes altres organitzacions, ha anat adaptant les seves assemblees i reunions al món de les videoconferències. Aquest divendres, però, han convocat una assemblea a la plaça de Catalunya, amb mascareta i mantenint la distància de seguretat.

A la plaça hi ha més coloms que de costum, i no s’aparten massa al pas. Deun haver-se fet seu l’espai després de tantes setmanes amb escassa presència humana. L’escenari és adient per poder mantenir les distàncies, però no només. Algunes de les persones que dinamitzen l’assemblea del sindicat també n’havien dinamitzat al 15M, ja fa 10 anys. Llavors, amb la plaça plena, els coloms havien reculat.

La Marta és l’encarregada d’introduir «aquesta assemblea tan estranya». La inèrcia fa que agafi el micròfon que han plantat amb un peu al costat d’un altaveu en un extrem la plaça. Algú li fa gestos per recordar-li que la idea és que no s’ha de tocar i ella corre a amagar-se les mans darrere l’esquena.

Tot és realment estrany.

«Tornem perquè som essencials», explica. «Es pot anar a fer un cafè a l’Starbucks o una hamburguesa al McDonald’s i no passa res». En canvi, no es poden celebrar assemblees com les del sindicat, i això els preocupa tenint en compte que la setmana vinent es reactiven els terminis judicials, i, per tant, processos que poden acabar en desnonaments.

Durant el confinament, les organitzacions en defensa del dret a l’habitatge han patit molta pressió, fruit de l’impacte econòmic que està deixant molta gent en situacions de no poder fer front el cost de l’habitatge, o directament al carrer. No obstant, hi havia també una petita treva. Amb els terminis judicials aturats, s’autraven també els desnonaments —el que no vol dir que no hi hagi hagut gent que s’hagi trobat sense casa, perquè les situacions de precarietat són moltes.

«Entrem en una crisi molt profunda, i veiem amb el cas de la Nissan com milers de persones s’estan quedant al carrer», assenyala l’Esteve. De fet, abans de començar l’assemblea s’han fet una foto per mostrar la solidaritat amb els treballadors en vaga contra el tancament de les fàbriques de l’empresa a Catalunya. «Sortim al carrer també perquè no ens prenguin aquest dret en un moment de regressió de drets».

El Sindicat de Llogateres en suport als treballadors de Nissan.

Havien pensat que una persona podia anar movent el micròfon —amb el peu— per apropar-lo a qui volgués parlar, però després han pensat que potser era més fàcil que la gent s’anés aixecant. «Algú te algun problema amb sortir a parlar aquí?», i no hi ha reaccions contràries. Al cap d’una estona de fer sortir la gent, però, acaben optant perquè una persona vagi apropant el micro a qui vulgui parlar per fer-ho més dinàmic.

La primera en sortir explica que ja va exposar el seu cas la setmana passada a l’assemblea online. «Vaig parlar amb l’Aitor però no sé si és aquí, com que és online no ens vèiem les cares». Explica que li van dir que demanés un informe d’exclusió residencial i li ha costat molt: «Normalment el tramita l’oficina d’habitatge, però està tancada i costa molt trobar la informació». Finalment, però, està sent atesa per serveis socials i, per qui no ho sàpiga, els hi diu que hi contactin directament.

Van sortint casos diferents. Un home a qui no li tornen la fiança del pis d’on va marxar després d’haver estat fent reparacions i acceptant rebre visites de possibles llogaters en ple confinament. També una dona que s’ha quedat sense pis perquè en ple confinament el propietari li va reclamar per una familiar. Una clàusula del contracte que van firmar deia que l’entregaria quan ell li demanés, i ella, diu, no coneixia la llei. Li expliquen que si hagués acudit al sindicat abans li haguessin aconsellat no entregar les claus, perquè és difícil que la propietat pugui justificar que has de marxar mentre el contracte és vigent. Es comprometen a ajudar-la a buscar solucions i també li indiquen com contactar amb el grup d’habitatge del seu barri.

Un veí del Raval explica que ha esgotat la prestació d’atur i que, en aquesta situació, tampoc ha trobat feina i no pot seguir pagant. Als propietaris, que tenen tota la finca, els hi va proposar pagar només la meitat del lloguer durant tres mesos. Li van dir que acceptaven aplaçar-li la meitat del lloguer, però que l’hagués de retornar en els propers sis mesos. Ell, però, no ho veu clar, perquè això el permet respirar ara però l’escanyarà en els propers mesos en què no sap quina serà la seva situació.

«L’economia productiva se’n pot anar al traste, però l’economia rentista ha de seguir cobrant, aquesta és la decisió dels propietaris i malauradament també del govern», assenyala l’Oleguer. Li diu que el sindicat pot intermediar amb la propietat, però que plantegen la vaga de lloguers justament per fer pressió i que prefereixin negociar abans que no cobrar res del lloguer. «En les vagues laborals tenim referents de com tothom para de traballar, però en les vagues de lloguer els referents són molt antics i els hem de construir, l’objectiu seria que no deixi de pagar només qui no pot, sinó tothom», afegeix una altra membre del sindicat.

Núvols a la plaça de Catalunya.

Uns núvols foscos acompanyen l’assemblea des de l’inici i durant una bona estona van caient algunes gotes de pluja, però el paviment de la plaça és calent i l’ambient és agradable. En un determinat moment, però, la pluja s’espesseix. Coincideix amb l’entrada d’un grapat d’agents dels Mossos d’Esquadra per un dels accessos de la plaça i dos cotxes de policia per un altre.

La pluja, segurament, els ha agafat tan desprevinguts com a les organitzadores, que decideixen suspendre l’assemblea i emplaçar-se al proper divendres. Això, però, no atura l’activitat. Simultàniament, altres membres del sindicat estan dimanitzant una assemblea online per aquelles persones que o bé no poden venir perquè pertanyen a un col·lectiu vulnerable, o bé no viuen a Barcelona i, paradoxalment, han pogut començar a participar a les assemblees gràcies a la virtualitat.

Abans de desendollar el micròfon i marxar —a resguardar-se al porxo de l’FNAC, que rep un degoteig constant de clients—, un consell davant la situació irònica: «I recordeu, si us paren els Mossos que tenim aquí, digueu que veniu de consumir, de menjar una hamburguesa, que no us diran res».

2 respostes a “El Sindicat de Llogateres: millor que una hamburguesa”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *